Josep Pérez Moya: rumb correcte amb velocitat de creuer
Em demano què hauria passat, quines haurien estat les reaccions de determinats lobbies empresarials, mediàtics i d’opinadors/es diversos/es si la proposta dels 80km/h o la de reduir l’amplada dels carrils hagués vingut d’algun altre país considerat ‘més avançat’ i, preferiblement, governat per, posem per cas, un Sarkozy o una Merkel. Tinc l’estranya sensació que, pel què fa als debats ambientals, no acceptem cap mesura, cap proposta, cap iniciativa que no s’hagi aplicat de fa anys ‘fora’ i, si pot ser, per governs conservadors. Quan des de casa nostra apostem per innovar, per experimentar amb propostes destinades no a anar contra ningú, sinó en favor de tothom, salten totes les alarmes. Avui al Parlament Europeu (minisessió plenària, a Brussel.les) debatem l’Informe Fiona Hall (A6-0003/2008) – Plan de acción para la eficiencia energética: realizar el potencial sobre el plan de acción para la eficiencia energética. L’eficiència energètica és un altre tema controvertit, i fàcilment manipulable. (segueix…)
L’informe és un text força bo, resultat de l’acord al qual es va arribar en la Comissió ITRE que el va el.laborar entre els Grups ALDE, PSE, GUE i Verds/ALE (els altres dos grups importants PPE i UEN se’n van quedar fora). Entre d’altres, el text fa tot un seguit de propostes concretes destinades a tots els sectors de l’economia (equipaments, construcció d’edificis residencials o comercials, industria manufacturera, transport, etc…). Així mateix, incorpora algunes de les aportacions del nostre Grup en relació a aspectes com els concursos públics, la internalització de costos o la reducció de l’IVA en treball, materials i components quan els edificis sigui renovats o reparats, tot plegat amb l’objectiu de millorar les seves prestacions en quant a l’estalvi energètic.
És important destacar que l’informe parteix del principi que els instruments econòmics i els canvis en les nostres pautes i actituds són elements claus per avançar cap a aquests objectius. L’informe de pròpia iniciativa del Parlament europeu fa referència al Pla d’Acció de la Comissió Europea en relació a l’eficiència energètica el qual estableix un marc de polítiques i mesures l’objectiu de les quals es intensificar el procés que permeti complir amb l’objectiu establert pel Consell Europeu de març de 2007 en relació a aconseguir un estalvi energètic d’almenys un 20% per a l’any 2020.
L’informe Hall, al qual, insisteixo, donem suport, reconeix que l’estalvi i l’eficiència energètica és l’eina més eficaç i factible per tal de lluitar contra el canvi climàtic. No obstant, mentre el Pla de la Comissió estableix una llista de mesures concretes, l’informe del Parlament Europeu adverteix que, fins ara, el problema fonamental ha estat l’incompliment per part dels Estats Membres i de la mateixa Comissió a l’hora d’implementar mesures legislatives que ja existeixen relatives a l’estalvi energètic. Un altre dels problemes que assenyala l’informe Hall és la manca de personal que al sí de la Comissió es dediqui a aquests assumptes.
Mentre preparo el debat d’aquesta tarda, segueixo preocupat la polèmica generada per la proposta d’estudiar la reducció de l’amplada dels carrils a les entrades de Barcelona, a la zona de velocitat limitada a 80km/h, del Servei Català de Trànsit, així com l’ofensiva contra el seu responsable, Josep Pérez Moya, simplement per haver posat sobre la taula una qüestió que tard o d’hora arribarà a totes les taules de totes les persones responsables de trànsit de la Unió Europea (en moltes ja hi és, de fet).
Recordo un cop més que el Pla de la Comissió Europea per fer front al canvi climàtic planteja que la reducció de la velocitat és la principal mesura que ha de permetre reduir el consum energètic en el sector de l?automoció, el qual és, a més, responsable del 40% del consum energètic a Catalunya i Espanya.
Es podrà discutir si el moment és oportú o no, si la mesura ha de ser més o menys universal, si ha d’afectar a totes les vies o només a unes quantes, però em resulta incomprensible que es critiqui, tan a cegues, una mesura que, entre d’altres virtuts, hi ha la que dóna alhora la possibilitat al transport públic de circular de forma eficient, i assegura el compliment d?altres polítiques derivades de la reducció de velocitat: menys accidents, menys congestió, menys consum energètic i menys emissions.
En definitiva, lluny de ser una proposta que pretén anar contra ningú, és una proposta que va destinada a oferir més benestar i una millor mobilitat per a tothom, a més a més de contribuir a reduir un consum energètic i un volum d’emissions que, sinó s’atura, ens perjudicarà encara molt més que no pas el fet d’haver d’aixecar una mica el peu de l’accelerador.
La millora del transport públic és un clam generalitzat, i l?estretament de carrils, tal com va demostrar la Plataforma pel Transport Public (PTP) a la B-23 durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, fa possible aquest quart carril pels autobusos que tothom vol. No podem esperar al 2014 a què es compleixi el pla ferroviari que ha proposat la PTP, perquè, a més, el ferrocarril operarà sempre en uns quants corredor i per a molts ciutadans un autobús freqüent i fiable és i serà la millor solució de transport.
A què ve, per tant, aquesta oposició tan aferrissada envers un canvi que necessàriament s?ha de produir? Som conscients que aquestes mesures s’estudien des de fa més de cinquanta anys a les universitats -la reducció de l?amplada del carril impulsa els conductors a reduir la velocitat- i que ha tingut un èxit contrastat tan als Estats Units, com a molts països europeus o, fins i tot, a les mateixes Rondes de Barcelona? Per sort hi ha d’altra gent que lamenta aquesta perversió en el llenguatge i la manca de visió estratègica d’alguns sectors, tal i com posa de manifest Pablo Osés en una Carta al Director, avui a El País que ell mateix titula La UE y la reducción de emisiones.
Tal i com em deia un bon amic fa poc: ‘Amb la reducció de la velocitat tothom guanya. Tothom excepte aquells conductors que en el seu egoisme només valoren els 2 o 3 minuts de temps que poden perdre en un viatge en cotxe degut a la reducció de la velocitat’.
La meva visió de país em porta a defensar un model vanguardista, capdavanter en tot allò que són els veritables reptes del Segle XXI, com la lluita per la preservació del medi ambient, líder a escala europea i mundial en mesures, propostes, i pràctiques exemplars. Per tot això crec que fem un mal favor al país criticant sens arguments sòlids mesures com les que, de manera agosarada, valenta i sense complexos, ens arriben des del Servei Català de Trànsit.
El Director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, segueix, a parer meu, un rumb correcte amb una velocitat de creuer també necessària, i compta amb el meu suport, com també, n’estic convençut, amb el de molta gent silenciosa a la qual animo a sortir de l’anonimat i manifestar-se, públicament, no contra ningú, sinó a favor del país, de l’entorn, de la gent, del planeta i de les generacions futures.
Foto: Josep Pérez Moya. Font: Gencat.cat
Raül,
El teu darrer postulat és excel·lent, ja que és veritat que cal fer públic allò que pensem, també amb el tema de la velocitat perquè hi ha molts que el trivialitzen excessivament. L’argument "m’agrada córrer" no serveix, ni per a motos ni per a cotxes, que ens juguem la vida i la dels altres. Totalment d’acord amb la política de trànsit actual, ja que massa sovint ens toca plorar algun mort jove a causa de la velocitat. A més, totes les mesures que posin no són suficients per a acabar amb la lacra dels accidents. Cal aquesta fermesa. La trivialització del tema velocitat és terrible. Avui mateix han deixat per terra el conseller Saura per aquest tema i pel del terrorisme islàmic a la tertúlia de RAC1. El tema islàmic no el comento avui. Tothom té les seues raons per a opinar sobre un polític, però els arguments que donaven sobre la velocitat en concret eren molt preocupants. Tornem al mateix de sempre: he d’arribar ràpid, sigui com sigui, em puteja qui m’ho impedeix.
També estic molt d’acord amb el pla de ferroviari d’ICV que heu fet públic, i m’agrada el pla dissenyat per a les Terres de l’Ebre en concret. No entenc gaire d’infraestructures, però des de la premsa i alguns polítics conservadors i del PSOE també han criticat la proposta. Tot i que no puc donar fe de la viabilitat del projecte d’ICV (no sóc cap expert) no és lícit destruir l’aportació d’idees. De vegades sembla que l’únic problema és el trànsit al voltant de Barcelona, a la resta de comarques del país també necessitem d’infraestructures que ens facilitin el transport públic i l’accessibilitat ràpida a les ciutats.
Salut,
Emigdi
Hola Raül,
estic d’acord amb la reducció dels carrils sempre que això impliqui un carril per autobusos, és més, deixaria de banda la història de la velocitat i diria amb veu alta que simplement es fa pel carril de transport públic, perquè és necessari i punt. S’ha d’actuar sense por. Aquí la gent s’avorreix i està a l’aguait de qualsevol idea, bona o dolenta, per aixecar polseguera.
I ja que estem en campanya electoral deixa’m que us critiqui la poca fermesa amb Madrid que teniu, el que ens fan és una presa de pèl constant. Crec que la paraula INSUBMISSIÓ hauria de tornar a posar-se de moda.
Apa, vagi bé!