Raül Romeva i Rueda

El no irlandès al Tractat de Lisboa suposa una clara derrota per l’Europa dels Estats, de la mateixa manera que ja ho va ser els nos francès i neerlandès al Tractat constitucional. El problema és que, havent estat avisats, els governs han estat incapaços de reaccionar com calia. I no només això, sinó que han fet tots els mèrits possibles per seguir donant la impressió que, en realitat, no s’acaben de creure això de la Unió Europea, tal i com posa de manifest l’ofensiva oberta per part de Sarkozy i Berlusconi, però secundada per molts, sinó per tots, els altres governs, en relació a les ja tristament famoses directives del retorn o la de la setmana laboral (60-65 hores). I és que allò que personalment em preocupa més no és tant si la gent ha votat sí o no, ja que és evident que, tal i com va passar en el cas del Tractat Constitucional, la gent pensat i votat en clau estatal, sinó l’absència d’un veritable debat europeu i, encara més, l’absència d’un veritable projecte il.lusionant i motivador per a la UE que faci que la gent es mobilitzi en positiu, i no a la contra. I això és culpa, en gran part, de la (segueix…)

desídia governamental, i dels nombrosos dubtes que molts dels governs s’obstinen en fer planar contínuament en relació a la idea d’Europa.

Ja fa temps que les necessitats socials, polítiques, ambientals, institucionals i internacionals europees no es poden cobrir a base de pedaços.

No es pot acusar la ciutadania de no interessar-se per Europa quan
contínuament se la manté al marge, políticament i mediàtica, dels
debats europeus. Quan els Governs, però també els partits i els mitjans de comunicació, es desentenen dels debats europeus, o es centren només, en el cas dels mitjans, en fets que sovint són anecdòtics, la conseqüència difícilment pot ser una altra que el desencís, el desencant, la desconfiança i, finalment, el rebuig.

Estic d’acord amb què el Tractat de Niça és totalment inadequat per gestionar la Unió a 27. Però això ho sabem de fa temps. De la mateixa manera que sabem de fa temps que l’Europa dels Estats, dels lobbies econòmics, de la retallada dels drets fonamentals dins i fora de les fronteres, de les dobles vares de medir a escala internacional, i conduïda per una Comissió opaca, i més tecnòcrata que política, no és, ni de bon tros, aquella que permetrà motivar i animar la ciutadania europeista a implicar-se més en el projecte, per molts pamflets i anuncis de televisió que es facin.

Podem compartir més o menys els arguments dels qui han fet campanya pel No a Irlanda (personalment divergeixo totalment dels arguments conservadors i ultracatòlics com el rebuig al dret a l’avortament), però els primers i principals responsables d’aquest fracàs, no ens enganyem, són els mateixos governs, ja que són els primers que amb les seves decisions confonen la ciutadania, i fan tot allò que cal per desencisar una vegada i una altra els moltíssims europeístes que encara ens mantenim ferms en la nostra convicció que la idea i el projecte val la pena, i en canvi dónen arguments a dojo als euroescèptics.

Davant d’aquesta situació recupero la proposta de fer un veritable procés constituent, que comporti un veritable debat europeu, sobre què volem que sigui l’Europa d’avui i de demà, debat en el que han de participar actors socials i representants parlamentaris a tots els nivells (local, nacional, regional, estatal i europeu) que ho vulguin.

I si cal plantejar un procés de consolidació a diferents velocitats, doncs que no ens faci por ni mandra. Però deixem d’amagar-nos darrera l’excusa del consens per no moure’ns o, pitjor encara, per fer preocupants passes enrera en qüestions tan fonamentals com el dret laboral europeu (Directiva 60 hores) o els drets fonamentals de les persones immigrades (Directiva Retorn).

Encara que pugui semblar estrany, jo hi segueixo creient, en el somni d’Europa, simplement no crec en com els governs dels Estats estan volent monopolitzar-ne la construcció, de la mà de grans i importants poders econòmics i financers, i totalment al marge de la ciutadania.

Font foto: Vilaweb