Futur Tractat de la UE: algunes llums, encara massa ombres
N’Andreu Missé, corresponsal d’El Pais a Brussel.les, ens ofereix un petit tast del contingut i les qüestions encara per resoldre del Nou Tractat de la UE (Los juristas despejan el terreno para el nuevo Tratado de la UE). Tenint en compte l’incomprensible i democràticament inacceptable secretisme que ha acompanyat fins ara tot el procés, és d’agrair que almenys algun periodista ens permeti estar mínimamemnt informats i informades sobre l’assumpte. Recordo, per altra banda, que la ratificació del text, un cop adoptat pels Caps d’Estat i de Govern, es farà al Congrés, ja que el govern ha negat cap possibilitat a fer un nou referèndum, per la qual cosa aventuro més aviat poc o gens debat públic i, com a molt, un debat parlamentari en clau més de política espanyola de cara a les pròximes elecions generals, que no pas en termes de política europea i de com els Estats i les realitats nacionals no estatals poden i han d’encaixar en una UE reformada. Un cop més, em temo, el dèficit democràtic es consolida, un dèficit que, per altra banda, (segueix…)
només aconseguirem superar quan la tríada governs-mitjans de comunicació-partits polítics així ho decideixin. És a dir: mentre els governs dels Estats sotmetin la presa de decisions sobre els afers europeus a una foscor no només mediàtica sinó també política, mentre els mitjans menystinguin el paper cada vegada més creixent i important de certes decisions que prenem a Brussel.les, així com els debats que tenen lloc al Parlament Europeu, ja sigui en el procés d’elaboració de Normatives comunitàries o en el marc de discussions polítiques de gran importància per a la UE o el món en general, i mentre els partits polítics segueixin considerant la dimensió institucional europea com la germana petita, i de vegades com una cosina llunyana, dels altres nivells institucionals, dificilment aconseguirem trencar amb aquesta percepció que ‘Europa ens queda lluny’. Una percepció del tot errònia, a més a més, si tenim en compte el fet que la gran majoria de lleis que s’aproven als Parlaments Estatals son simples trasposicions (això és traduccions adaptades) de normatives que hem debatut i votat prèviament a Brussel.les, i que responen, lògicament, a la correlació de forces actualment existent a les institucions comunitàries.
Sigui com sigui encara som moltes i molts els entusiastes de la ‘cosa’ europea, i a través de les eines que tenim a mà, com ara aquest bloc, intentem, si més no, aportar algunes informacions i llums, a la vegada que obrir certs debats, que més tard o més d’hora acabaran arribant a les institucions/premsa/direccions de partit estatals i nacionals.
Europa, o millor dit la UE, no és ni bona ni dolenta per se, és el resultat d’una determinada correlació de forces que respon al joc democràtic, però per tal que aquest joc en sigui veritablement, de democràtic, cal que hi hagi una mica més de focus i de llum sobre les diferents postures majoritàries i minoritàries que existeixen en el si dels debats europeus.
El futur Tractat va iniciar el seu procés en constatar que les institucions comunitàries existents no podien digerir una ampliació en 12 nous Estats fins els actuals 27. La pregunta, ara, és: serà el futur Tractat el graó que ens permeti seguir pujant (i creient) en la UE? Ho veurem quan coneguem el text sencer.
Los juristas despejan el terreno para el nuevo Tratado de la UE, per Andreu Missé (EL Pais, 4/octubre/07)
El nuevo Tratado de la UE, que será bautizado como Tratado de Lisboa por estar prevista su firma en esta ciudad, va tomando cuerpo. Los juristas de los 27 Estados miembros alcanzaron ayer un acuerdo con el Reino Unido, que presentaba las objeciones más serias y de manera más estructurada. Sólo quedan ahora tres reivindicaciones de Polonia y algunos flecos, en principio no conflictivos, por parte de República Checa, Italia e Irlanda. Alberto Navarro, secretario español de Estado de Relaciones con Europa, señaló ayer que "una vez terminado el trabajo técnico de la Conferencia Intergubernamental [CIG], el tratado ya está listo para poder ser aprobado".
– Calendario. El nuevo Tratado de la UE está previsto que se apruebe en la cumbre de Lisboa de 18 y 19 de octubre y se firme en la misma ciudad a primeros de diciembre. En el Consejo de Ministros de Exteriores del próximo día 15 se formalizarán todos los asuntos pendientes.
– Acuerdo con el Reino Unido. Los británicos han obtenido que todas las modificaciones relativas a Justicia e Interior no entren en vigor hasta dentro de cinco años. También han logrado mantener el opting-out o posibilidad de desvincularse de los futuros desarrollos de los acuerdos de Schengen (eliminación de controles fronterizos), que el Reino Unido sólo aceptó parcialmente. Londres participa, por ejemplo, en la colaboración policial. Los Veintisiete aceptan mantener esta situación de privilegio del Reino Unido siembre que no conduzca a situaciones contradictorias.
– Las reivindicaciones de Polonia. El Gobierno de Varsovia plantea tres cuestiones: exige un abogado general en el Tribunal de Luxemburgo (igual que los cinco grandes países), que los acuerdos de los créditos del Banco Europeo de Inversiones se adopten por unanimidad (para poder vetar los que se den a Rusia), y dar más fuerza al compromiso de Ioannina, que permite aplazar temporalmente los acuerdos del Consejo. Está previsto que aparezca como mera declaración adicional, y Varsovia exige que figure en el tratado. La posición del Gobierno polaco siempre es incierta, y más ahora que está pendiente de las elecciones del próximo día 21, tres días después de la cumbre.
– República Checa. Praga se resiste a que el tratado entre en vigor el 1 de enero de 2009, cuando empieza su presidencia de la UE. Ello impediría a su líder presidir la Unión. El tratado contempla un presidente permanente y acaba con las presidencias rotatorias.
– Reparto de escaños en el Parlamento Europeo. El tratado permite aumentar en 16 el número de escaños de la Eurocámara, de los que España obtiene el mayor número (cuatro), y quedará en 54. Italia mantiene los mismos, 72, y quiere otro criterio.
Foto: Alberto Navarro, Secretari d’Estat per a la UE. Font: El Pais