Un any després, la situació de Fukushima no està encara sota control. Els recents augments de temperatura mostren que les instal·lacions de Fukushima segueixen inestables. Els voltants de la zona afectada evidencien encara alts nivells d’exposició radioactiva i la seva població se sent abandonada.
Japó hauria considerar la necessitat de dotar-se d’un Grup de Treball Internacional millor equipat per solucionar de forma global les conseqüències de la catàstrofe: estabilitzant els reactors, protegint les comunitats locals, i descontaminant.
De moment, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, l’única que de moment ha tingut l’accés, està fent un flac servei a la recuperació en treure importància a les conseqüències de l’accident. L’AIEA planteja que aquesta catàstrofe és conseqüència de simples problemes de tecnologia i de cultura de seguretat, explicacions, aquestes, que van clarament en favor dels interessos de la indústria nuclear. L’AIEA hauria de preocupar-se molt més per la seguretat de la gent. Igual com la UE, que també hauria d’actuar en interès de la seguretat per a les persones, i no dels interessos crematístics de la indústria.
Japó està gairebé lliure d’energia nuclear, actualment: només operen 2 dels seus 54 reactors nuclears. Això és una extraordinària oportunitat cap a un canvi envers un sistema energètic segur i sostenible. La UE podria donar assistència en base de la seva experiència.
A Europa hem d’aprendre de les conseqüències de Fukushima. Els tests nuclears de la UE no han fet res per reduir els riscos del poder nuclear, i és un fet que el risc zero no existeix. Tot plegat, a més, s’engloba en una estratègia per assegurar que la indústria nuclear continuï amb el seu negoci.
Només quan abandonem aquesta tecnologia tan perillosa podrem dir que no hi haurà més desastres com el de Fukushima.
(1) La conferència és avui, 7 de març. Per veure’n més detalls: http://www.greens-efa.eu/one-year-after-311-5200.html