Europa reacciona: es l’hora de l’europeisme crític
Europa reacciona: es l’hora de l’europeisme crític
Per Raül Romeva, eurodiputat per ICV (publicat a el Punt el dia 8 de novembre de 2008 a les edicions de Camp de Tarragona i Girona)
La construcció europea em recorda aquella història en què l’avi iniciava un negoci, el fill el feia créixer, i el nét se’l fulminava per deixadesa o perquè, havent-s’ho trobat tot fet, no atorgava cap valor a la feina feta pels seus avantpassats. Podríem dir que els líders de l’Europa actual són una mica com aquests néts. La metàfora és avui, després del no irlandès al Tractat de Lisboa, més vàlida que mai. I és que aquest No, de la mateixa manera que van ser els nos francès i neerlandès al Tractat constitucional, suposa una clara constatació que, si alguna cosa no té futur de cap mena, es obsedir-se en seguir avançant en una anacrònica idea d’Europa dels Estats i dels poders econòmics. El problema és que, havent estat avisats, els governs han estat incapaços de reaccionar, i quan ho han fet, ha estat per insistir encara mes en aquesta visió. Per altra banda, dos dels pilars ideològics de la UE, com són el respecte i la promoció dels Drets Humans i l’enfortiment de l’Estat del Benestar, es veuen cada cop més amenaçats degut a (segueix…)
ofensives com les que han impulsat Sarkozy i Berlusconi, però secundada per molts, sinó per tots, els altres governs, en temes tan greus com la ja tristament famosa Directiva del Retorn, o la proposta de Directiva que obre les portes a la setmana laboral de 60-65 hores.
En altres paraules, el problema més greu que té avui el projecte europeu no és de personalitat, sinó de credibilitat, i té dues conseqüències. D’una banda les veus euroescèptiques es veuen enfortides, exageren la seva demagògia i exacerben els arguments nacionalestatalistes. Però per altra banda, la gent europeista, aquella que durant dècades ha somiat, cregut, i lluitat per una Unió Europea cada vegada més política, més social i ambientalment responsable, més conscient de la seva diversitat nacional, linguística i cultural, més creïble en política internacional, més coherent entre prèdiques i pràctiques, aquesta gent, que és molta, es troba frustrada i desorientada. La bona noticia es que aquesta mateixa gent, que fruit d’aquesta desorientació, semblava desmobilitzada, ha decidit respondre. Protestant contra la pèrdua de drets que suposa la Directiva del Retorn, manifestant-se contra l’atemptat al principis bàsics de la lluita social i sindical que significa la Directiva del temps de Treball (65 hores), exigint un dret tant bàsic com veure reconeguda la seva llengua, el català, en la dinàmica oficial de les institucions europees o, simplement, escrivint de manera massiva a diputats i diputades al Parlament Europeu, mostrant la seva preocupació sobre tantes d’atres qüestions que els preocupen.
Ha arribat l’hora, per tant, de recuperar el timó del projecte europeu, de reivindicar l’europeisme crític, de recordar que toca establir les bases per un veritable procés constituent que acabi amb el preocupant dèficit democràtic europeu actual i que comporti un veritable debat europeu, sobre què volem que sigui l’Europa d’avui i de matí, debat en el qual han de participar actors socials i polítics a tots els nivells. I si cal plantejar un procés de consolidació a diferents velocitats, perquè alguns tenen por d’anar més ràpid, doncs que no ens faci por, ni mandra. Però deixin vostès, els governs, d’amagar-se darrere l’excusa del consens per a no moure’s o, pitjor encara, per a fer preocupants passos enrere en qüestions tan fonamentals com el dret laboral europeu (Directiva 65 hores) o els drets fonamentals de les persones migrants (Directiva Retorn).
Sigui com sigui sóc dels qui segueixo creient en el somni d’Europa. I per sort, percebo clars símptomes que la ciutadania europea ja esta reaccionant. És hora que els governs l’escoltin.
Foto: El Rapte d’Europa, de Tiziano