El cost de la no acció (per a crònica.cat)
El cost de la no acció (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)
L’any 2006, l’informe Stern, dirigit per un dels principals assessors en matèria econòmica del govern britànic, va examinar les potencials conseqüències econòmiques i financeres que comporta l’escalfament global, va calcular el cost de la no acció, i va suggerir què calia fer, i quant costaria fer-ho, per posar fre a aquesta evolució autodestructiva. Les conclusions eren tan evidents que va fer que nombroses persones descregudes comencessin a acceptar la gravetat de la situació. I és que ja se sap que quan ens toquen la butxaca…
Recordem-ne les principals conclusions: llavors, any 2006, es va calcular que si continuàvem amb la mateixa tendència, la concentració de gasos efecte hivernacle podria comportar en el decurs d’una generació, un increment de la temperatura un mínim de 2ºC (de fet aventurava que podia ser fins a 5ºC). Les conseqüències serien inundacions costeres, canvis importants en la disponibilitat d’aigua, alteracions profundes als ecosistemes i una redistribució de la productivitat agrícola. Centenars de milions de persones esdevindrien (bé, de fet, ja comencen a ser-ho) refugiades climàtiques, i emergirien les guerres per causes climàtiques. (segueix…)
Els càlculs de l’Informe Stern posaven de manifest que els costos vinculats amb l’escalfament global ascendirien fins al 5% del PIB global cada any, per sempre més!. Però considerava també que, si invertíem suficientment per tal de reduir les emissions i l’escalfament global, els costos es podrien reduir fins a un 1% del PIB global per any (és a dir, fins a una cinquena part).
Recentment, l’any 2008, Lord Stern ha revisat les xifres establint que cal no un 1% sinó ja el 2% del PIB global per tal que es produeixin els canvis necessaris. És a dir, com més triguem a reaccionar, més alta serà la factura. Lògic.
L’actual enfocament sòcioeconòmic de la UE depèn, gairebé en la seva totalitat, en la possibilitat de disposar de molta energia, i barata, sobretot provinent del petroli i els seus derivats, del carbó i del gas. Tot plegat ens condueixi, cada cop més, cap a la necessitat de reconduir la nostra economia cap a un model energètic basat en energies netes i renovables, i per apostar fermament en favor de mesures d’estalvi energètic i d’eficiència.
A escala europea les propostes a emprendre són diverses, però la més urgent i important és la necessitat de comptar amb unes estructures europees (i això inclou el Parlament Europeu), fermament convençudes que cal negociar un acord internacional ambiciós, agressiu i jurídicament vinculant per tal de fer front a l’escalfament global, el qual haurà de prendre el relleu del Protocol de Kioto que expira el 2012. Aquest acord haurà de comportar que s’estableixin els objectius per a la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle, tant a la UE com a la resta del món. En concret, la UE ha de reduir les seves emissions en un 40% pel 2025 i en un 90% pel 2050 (molt per sobre del pla 20-20-20 recentment adoptat pels governs actuals), i això s’ha de fer dins de la UE, més que no pas via ‘exportacions’ de responsabilitats.
Tanmateix això no es farà si no hi ha una pressió sòciopolítica que ho reclami amb força, dins i fora de les institucions. D’això van, també, les properes eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny.
Font foto: Paidós
26.03.2009
Institucional
–
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, la
comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i
representants de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya
(CIC) es van reunir dimecres, 25 de març, amb membres dels sis grups
parlamentaris i amb el president del Parlament, Ernest Benach. Fruit
d’aquesta reunió, han acordat presentar una resolució unitària a favor
del desplegament de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
La totalitat dels sis grups parlamentaris han
acordat presentar properament de forma unitària una resolució a favor
del desplegament de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les
universitats catalanes, del diàleg, de la normalitat acadèmica i del
dret del professorat i de l’alumnat a assistir a classe. La declaració
també estableix la necessitat de garantir un sistema de beques adequat
i just amb els estudiants de les universitats catalanes.
Aquesta decisió és fruit de la reunió que havien mantingut prèviament
el conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep
Huguet, la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i
representants de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya
(CIC), entre els quals eren presents rectors i rectores de les
universitats i presidents dels consells socials, amb membres dels sis
grups parlamentaris, després d’una trobada prèvia amb el president del
Parlament, Ernest Benach. La finalitat era conèixer el posicionament
del Parlament respecte al desplegament de l’Espai Europeu d’Educació
Superior, en compliment d’un dels acords que es van subscriure en la
Junta plenària del CIC del passat 19 de març.