Ecologia + equitat + ètica = Europa
L?eslògan que ICV ha llançat al llarg de la precampanya catalana ? ecologia, equitat i ètica- i que resumeix el seu programa electoral, és una proposta pensada per tal que sigui perfectament adaptable al debat polític europeu actual. I és que parlar avui dels dèficits i els reptes de la UE ? i de manera més general d?Europa com a continent – vol dir donar respostes a aquestes tres ?e? de manera simultània i complementària. Casualment, mentre el Grup Verds/ALE ens trobem aquests dies a les Illes Canàries per concretar el pla de treball per al present curs polític (inclosa la qüestió de la immigració), el diari El País publica avui en portada que la presidència finlandesa proposa reobrir el debat sobre l’energia nuclear en la propera cimera del Consell de la UE, que començarà divendres 20. Els dos temes, immigració i energia, són (segueix…)
fonamentals per l?Europa del present i del futur, com també ho són la manca d?una política social europea o el paper de la UE a l?exterior.
La immigració, per exemple, no es pot enfocar estrictament des d?una perspectiva receptora, sinó que cal també tenir en compte els factors que porten a l?emigració. Així, quan constatem que des de la UE ens dediquem a explotar i exhaurir sovint els recursos i mitjans de vida dels països que produeixen més emigrants, per exemple la pesca en el cas de països com Senegal, cal considerar aquesta explotació com un dels instruments a tenir en compte a l?hora de definir les polítiques de gestió de les migracions. Així mateix, cal tenir en compte cada cop més els migrants ambientals, és a dir, aquells que es veuen forçats a migrar degut a causes de caràcter mediambiental (sequera, inundacions, contaminació excessiva,…), i avaluar la nostra responsabilitat en aquests fenòmens ambientals (canvi climàtic).
Al mateix temps, quan negociem els acords energètics amb, per exemple, països com Rússia, no podem oblidar que la situació actual d?aquell país, especialment en termes de drets humans. Així, negociar amb algú com Vladimir Putin en nom de l?interès particular de la UE i de les necessitats energètiques europees, fa que el discurs europeu relatiu a la promoció de drets humans a escala mundial perdi força i legitimitat.
Per altra banda, la UE no només ha de vetllar per tal que els drets humans estiguin reconeguts i garantits fora de la UE, sinó que a la nostra obligació és construir un entorn absolutament inqüestionable des d?aquest punt de vista. No podem exigir als altres que facin allò en què nosaltres no en som exemplars. En aquest sentit, l?episodi dels vols de la CIA, per exemple, són un trist precedent que posen en qüestió la credibilitat mateixa del projecte europeu.
Més encara, la UE és fonamentalment una Unió de valors i, en concret, tal i com estableix el Tractat de la UE en el seu article VI, una entitat no només fonamentada en la no discriminació sinó que obliga a les seves institucions a garantir aquesta no discriminació i ple respecte pels drets humans a tots/es els/les ciutadans/es europeus/es. Tanmateix, constatem preocupants intents de reobrir debats com el del retorn de la pena de mort (Polònia), o com alguns països membres de la UE pretenen fer passes enrere en quant a drets fonamentals, com els drets LGBT (Letònia). Tot plegat fa pensar que no tots els nous Estats membres han entès d?igual manera què vol dir ser una unió de valors, i quins són els valors que cal enarborar com a bandera.
En resum, reclamar mesures de responsabilitat ecològica i de sostenibilitat ha de ser un instrument al servei de la qualitat de vida del conjunt de la humanitat, així com de les generacions futures, però sobretot ha de ser un instrument que permeti avançar en l’equitat i la justícia distributiva dins i fora de la UE. Plantejar les polítiques ambientals exclusivament com a mesures per tal que les classes altes i la població més privilegiada d?Europa i del planeta puguin gaudir d?entorns de somni és un greu error. Les mesures sostenibilistes han de servir per reduir les desigualtats entre ciutadans/es europees, però també entre la UE i la resta del món. I això ens obliga a enfrontar de manera valenta i immediata polítiques com, per exemple, la Política Agrària Comunitària o la Política de Pesca de la UE. Mentre la UE es percebi exclusivament com un gestor econòmic i no en canvi com un actor que garanteixi la igualtat, la justícia i l?equitat, la distància entre població i institucions no deixarà de créixer.
Els grans reptes de la sostenibilitat, la justícia, la igualtat d?oportunitats, de gestió de la immigració, la promoció de la pau, la garantia i promoció dels drets humans, etc… estan tots totalment interrelacionats i no es pot avançar en un d’aquests camps sense tenir en compte també els altres.
El proper 1N també votem tot això, i per això mateix cal reaccionar. Cal engegar, amb mitjans, recursos i convicció una revolució en favor de les tres ?e´: ecologia, equitat i ètica, les quals dibuixen juntes una E majúscula, Europa. I aquesta revolució ha de començar a casa nostra, a Catalunya, en tant que país integrant de la UE, i amb vocació i capacitat de contribuir en el seu lideratge.
Foto: Manifestació a Cherburg (França), el passat mes d’abril contra la construcció d’una central nuclear. Font: EFE/El País
Benvolgut Joan, tot està interrelacionat. D’acord. En Voltaire era contrari a aquesta concepció de les coses a l’hora de portar-les a extrems, comentava que no existia relació entre la caiguda de l’Imperi Romà i que Gengiscan escupis a terra des del seu cavall. Crec que també cal guardar segons quines distàncies, i tractar temes per separat. A mi el que em preocupa és la integració de la ètica al món dels negocis i a la política. Com ho podem fer per educar als agents que intervenen en els negocis? Començant per l’empresari i acabant pel consumidor. Com educar que el consumidor ha de pagar l’IVA si és una despesa? Estaran d’acord els interlocutors al mon dels negocis d’acord en ser ètics si això els costa diners?. A altres àmbits, com a la política passa el mateix: estarà disposat un polític a dir la veritat si això li costa vots?. Bé el que volia dir és que aquesta realitat està "interrelacionada" amb tots els homes de negocis i tots el polítics, així doncs, com pot dir Iniciativa (ho diu explícitament) que és el partit més virtuós, o prou virtuós com per ser educador?. El que sí està clar és que tenim idees polítiques diferents als altres partits, però més ètics és relatiu
Bé, on volia arribar és que no només és difícil sinó que Inciativa dóna la imatge de voler ser el partit més virtuos, com si el PSC no fos tant virtuos