Raül Romeva i Rueda

El debat en relació a si calia o no formar part del consens ha estat intens, al si dels Verds/ALE.

Finalment s’ha imposat el criteri que era millor estar al consens i incorporar al text alguns dels aspectes que ens semblen (a Verds/ALE) especialment importants, de manera a evitar una resolució exclusivament reflectint les postures PPE-ALDE. No és mai una discussió (ni una decisió) senzilla de prendre.
En altres paraules, malgrat que el text finalment acceptat inclou algunes de les peticions que portem anys fent, si haguéssim comptat amb unes majories més favorables a les tesis que defensem hauríem aconseguit un text en què hi hagués:

1. Un redactat  molt més clar i exigent en relació a la regulaciódel sector financer i un major vincle (vaja de fet un vincle clar) en favor de l’estabilitat social i política a la UE.
2. Una crida en favor d’un pla d’inversions (evitant el mal anomenat pla de creixement) amb bons-projecte dissenyats per accelerar la transformació mecològica de l’economia (EU 2020 strategy).
3.Emfasitzar el paper de la Comissióen tant que columna vertebral de la governança econòmica, així com introduir un llengautge molt més clar en tot allò que té a veure amb la rendició de comptes democràtica d’aquest “govern” (bàsicament cap al PE, única institució europea directament elegida per part de la ciutadania).
4. Harmonització de la fiscalitat energètica i empresarial així com l’establiment d’una taxa per a les transaccions financeres.

Foto: durant el debat, escoltant la intervenció de Philippe Lambert, que podeu trobar sencera aquí.