Darrera oportunitat per a la justícia climàtica
Excel.lent el.lecció, la de El Punt, en publicar l’article de Wallstrom, Robinson I Harlem Brundtland en relació a la necessitat de veure la propera CImera de Copenhague sobre el Canvi Climàtic com la darrera oportunitat per a la justícia climàtica.
Última
oportunitat per a la justícia climàtica, per M.
Wallström, M. Robinson i G. Harlem Brundtland a El Punt (24.07.09)
La cimera
de Copenhaguen del desembre vinent debatrà la manera de crear una economia
ecoeficient a la Unió
Europea. Els que inverteixin en innovació tecnològica seran
els guanyadors del futur, segons la teoria centenària de Joseph Schumpeter, però
no podrem crear una economia ecoeficient a escala global si no garantim, també,
la justícia climàtica
Sovint la
història ens permet d’especular sobre el que realment va succeir. Però en la Cimera del Clima de l’ONU
del proper desembre a Copenhaguen, això segur que no passarà. Les actes estaran
ben documentades perquè les generacions futures puguin jutjar el nostre
lideratge polític i el nostre sentit de la solidaritat. (segueix…)
Aquesta
setmana, la presidència sueca de la
UE reuneix els ministres de Medi Ambient i Energia a Åre,
Suècia, per debatre els reptes de Copenhaguen i la manera de crear una economia
ecoeficient a la Unió
Europea.
El govern
de Suècia ha encarregat, com a base del debat, l’informe: Una economia europea
ecoeficient: gestionar el clima, l’energia i la competitivitat. Bàsicament,
l’informe verifica la teoria centenària de Joseph Schumpeter, que afirma que
els que inverteixin en innovació tecnològica seran els guanyadors del futur.
Alhora, no podrem crear una economia ecoeficient a escala global si no
garantim, també, la justícia climàtica.
Aconseguir
la justícia climàtica vol dir trobar eines i estratègies innovadores que puguin
promoure la competitivitat europea i la prosperitat global, tot reduint els
efectes del canvi climàtic. Vol dir explotar el potencial de les tecnologies
ecològiques, invertir en investigació per desenvolupar aquestes tecnologies i
invertir en educació per formar els científics i inventors del futur. Vol dir
justícia social i igualtat de gènere. Vol dir treballar per un comerç mundial
més just i reformar els sistemes financers perquè serveixin les persones en
comptes dels mercats. I també vol dir fer servir el talent i l’energia de
tothom, des de polítics i ONG fins a empreses i sindicats, homes i dones.
Aquest és
l’objectiu de la
Iniciativa Camí de Copenhaguen que copresidim: garantir que
s’escoltin més veus en les negociacions sobre el clima. Després de prop de dos
anys de debat, la iniciativa ha determinat tres temes que cal abordar si volem
aconseguir la justícia climàtica:
En primer
lloc, no hi ha dubte que els més pobres, que són els menys responsables de la
situació, seran també els més vulnerables i els més exposats al canvi climàtic.
S’estima que, en el millor dels casos, només es disposa de l’1 per cent dels
recursos necessaris per a l’adaptació d’aquests països. Per tant, Copenhaguen
ha d’aconseguir un acord global basat en les necessitats socials i de desenvolupament,
el repartiment de la càrrega i el principi de qui contamina paga. Aquests
principis han de quedar reflectits en uns recursos financers addicionals per
compensar els països en desenvolupament i garantir-ne l’adaptació.
En segon
lloc, els països desenvolupats han d’assumir el lideratge a l’hora de reduir
les seves emissions. També cal garantir el desenvolupament de tecnologies netes
i assegurar els recursos perquè els països en vies de desenvolupament les
adoptin.
En tercer
lloc, els governs han de reconèixer que la crisi econòmica actual és una oportunitat
fabulosa de fer realitat el canvi que necessitem. La inversió en tecnologies
ecològiques, infraestructures i energies renovables és una manera sostenible
d’estimular l’economia, crear nous llocs de treball, millorar la qualitat de
vida i assumir una responsabilitat global.
La Conferència sobre el Clima de l’ONU que se
celebrarà a Copenhaguen representa probablement l’última oportunitat a nivell
mundial de controlar el canvi climàtic abans no sigui massa tard. Al G8
celebrat a Itàlia es va afirmar clarament que la justícia climàtica serà el
factor decisiu. Es van fer avenços importants, però també va ser decebedora la
manca d’objectius ambiciosos de reducció d’emissions i de compromisos
financers.
Els països
desenvolupats han de concedir recursos addicionals i s’han de comprometre a
efectuar reduccions d’emissions clares, ambicioses i vinculants. A Copenhaguen
s’espera aconseguir que s’estableixi una reducció de les emissions del 40% fins
a l’any 2020, i que es concedeixin 150.000 milions d’euros a l’any per als
països en desenvolupament.
Copenhaguen
ha de ser el final i el començament. Quan els historiadors analitzin el que va
passar a Copenhaguen, hauran de poder dir que va marcar el final de les promeses
buides i l’inici d’un canvi fonamental. Esperem que la història mostri que la
nostra generació no va decebre els nostres fills sinó que, ans al contrari, va
tenir el coratge d’adoptar un lideratge visionari i la voluntat d’aconseguir
l’èxit.
(*) Margot
Wallström és vicepresidenta de la Comissió Europea.
Mary
Robinson és expresidenta d’Irlanda i vicepresidenta del Club de Madrid.
Gro Harlem
Brundtland és expresidenta de Noruega i membre del Club de Madrid.
Font foto: