Raül Romeva i Rueda

Malgrat que aquesta setmana no he pogut seguir el ple d’Estrasburg de manera presencial, ja que em trobava de permís per paternitat (la setmana que vé em reincorporo assistint a les Comissions, a Brussel.les), sí l’he seguit a distància, via internet i diversos mitjans. Constato amb moderada satisfacció com els mitjans comencen a dedicar espais més que acceptables a fer un seguiment de les discussions i debats que tenen lloc a les institucions europees, especialment el Parlament Europeu. De fet avui la majoria obren en portada amb les reflexions que el President francès, i temporalment president del Consell de la UE, Nicolas Sarkozy, va fer ahir a Estrasburg (Aquest és el resum de la seva intervenció i les rèpliques que li van fer els presidents de Grups, tal i com la recollien els serveis de premsa del Parlament Europeu. Veure també la nota de la BBC, amb vídeo de la seva intervenció inclòs): (segueix…)

Tant el to com el contingut del seu discurs era previsible, em temo, però no per això resulta menys inquietant. Recordem que és Sarkozy qui lidera, conjuntament amb d’altres aliats importants, com Berlusconi, iniciatives tan crucials com les noves polítiques d’immigració europees, certament repressives en el fons i la forma, o Directives com la de l’ampliació de la setmana laboral fins a 65 hores.

Així mateix, malgrat que a l’inici del seu mandat va fer alguns gestos interessants des de la perspectiva mediambiental (per exemple començar a prohibir algunes varietats de productes transgènics), la seva política fonamental segueix essent molt llunyana d’allò que més convé fer avui per tal de resoldre l’enorme problema ambiental que tenim, i no parlo només del canvi climàtic. Sarkozy és, també, un dels promotors de l’Europa més proteccionista i gens responsable en termes de promoure un desenvolupament just arreu del món, i el seu discurs i pràctiques en relació a la promoció dels Drets Humans és altament qüestionable.

Per acabar, en relació a la seva visió de la construcció europea, cal recordar que ha estat un dels qui (com molts d’altres val a dir) ha criticat contínuament les institucions europees de tots els mals, mentre es penjava la medalla de totes les iniciatives ‘atractives’. Més concretament, Sarkozy és el paradigma de l’Europa dels Estats front de l’Europa dels pobles i de les persones en la qual molta gent encara creiem, i per la qual treballem. Ara avisa que no hi haurà nou text per al Tractat de Lisboa, i que tocarà acceptar-lo tal i com està, de la mateixa manera que es nega a fer un plantejament que permeti avançar a diferents velocitats, cosa que considero més aviat una excusa per tal de justificar que la UE no segueixi avançant, i per mantenir el control ferm d’uns governs estatals que estan molt lluny dels visionaris que fa 50 anys van somniar i impulsar el gran projecte europeu.

Tenim per davant, doncs, sis mesos que seran, segurament, ben interessants políticament i mediàtica.

Per altra banda, com que no he pogut fer l’habitual exercici que faig quan sóc a Estrasburg i que consisteix a anar explicant diàriament alguns dels debats i de les votacions que hi tenen lloc, adjunto a continuació dos vincles a través dels quals podeu tenir una àmplia informació sobre allò que ha passat a Estrasburg aquesta setmana:
–resum de la setmana (debats i votacions) segons el servei de premsa del PE
-algunes notes (en francès i anglès) que han fet els meus companys i companyes del Grup Verds/ALE.

Font foto: Euronews