Raül Romeva i Rueda

Catalunya, Madrid, Brussel.les, de Raül Romeva, per al BGS

S’acosten les eleccions al Parlament Europeu. No són unes eleccions qualsevol. Són les primeres en què elegirem els representants dels 27 Estats que hauran de representar-nos a l’Eurocambra. Un dels errors en els quals caiem en aquesta mena de conteses electorals és el de reproduir a escala europea dinàmiques i debats ben lògics i necessaris en el marc d’un Estat, però certament descontextualitzats en el marc de les institucions europees. I això passa a tots els nivells i des de tots els colors i ideologies. És legítim, sens dubte, però no ens enganyem, ja que massa sovint els arbres no ens deixen veure el bosc, i és llavors que correm el risc de perdre la perspectiva i les oportunitats.

El Parlament Europeu és avui per avui la única institució europea en què podem trobar-hi veus, sensibilitats i vocacions més enllà de la tendència dominant de percebre la UE com un mercat únic i una simple suma d’Estats. És la institució, per exemple, que ha estat capaç d’aturar una Directiva tan controvertida i perniciosa com la de les 65 hores, o que davant la proposta de la Comissió de regular la mercantilització dels productes pirotècnics, ha tingut en compte els efectes que aquesta regulació podia tenir en realitats nacionals i culturals que viuen la cultura del foc d’una manera molt diferent als països del nord, i incorporar una excempció que en protegeixi la tradició.

És la composició d’aquest Parlament Europeu la que elegirem el proper 7 de juny. Si alguna institució queda avui a Europa en què (segueix…) 

encara tenim una veu clara i diàfana aquells que defensem una Europa unida en la diversitat, però no dels Estats, sinó dels pobles, les nacions i les cultures que la conformem, aquesta és el Parlament Europeu. Però és que, a més a més, si alguna institució pot aconseguir corregir, i fins i tot frenar, determinades derives conservadores, mercantilistes o regressives en termes de lluita contra l’escalfament global, aquesta és, també, el Parlament Europeu.

Per tal que això segueixi essent així, però, calen tres coses. Primer, reconèixer Brussel.les com el centre de decisió política que és, i en el qual hi hem de ser per influir-hi, igual que ho hem de fer en tots els altres espais en què es decideixen coses que ens afecten. Ignorar les institucions europees només ens farà més depenents i més dèbils davant la reglamentació comunitària.

Segon, a cada lloc cal reclamar allò que toca, i allò que pot donar. A Brussel.les cal exigir una major sensibilitat per les realitats no estatals, per les llengües i per les cultures que no es troben emparades per la cobertura d’un Estat, però el reconeixement de determinades oficialitats o de l’ampliació dels àmbits competencials no ens vindrà de Brussel.les, sinó de Madrid. En aquest sentit, el nostre repte és capgirar el segrest que massa sovint pateix Brussel.les a mans de determinades estructures funcionarials dels Estats, i especialment de l’Estat espanyol. Hem de convertir Brussel.les en un aliat, i no abocar-lo a que s’alineï amb qui ens impedeix avançar com voldríem.

I tercer, per fer tot això cal unitat d’acció per part dels diputats i les diputades catalanes a Brussel.les. Hi crec de debò en això. Fins ara ho hem practicat i, malgrat que no hem aconseguit tot allò que reclamàvem, déu n’hi do d’allò que n’hem tret. En qualsevol cas segur que molt més que no pas si ens dediquem a esbatussar-nos entre nosaltres en el si del Parlament Europeu. La nostra força rau en el fet de posar sobre la taula determinades qüestions en clau de país i amb ferma vocació europeïsta. No ens convé doncs, ni la divisió en temes com a llengua o l’àmbit competencial, ni tampoc escorar-nos cap a les files euroescèptiques.

Personalment, en tant que candidat, em poso al servei d’aquesta causa, amb el clar objectiu de fer més present Catalunya a Europa, així com de fer també més present la influència d’Europa a Catalunya. I a Madrid, i amb Madrid, caldrà seguir parlant d’allò que toca parlar, que no són necessàriament els mateixos temes que toca abordar a Brussel.les, si bé sí que en són complementaris.

Foto: Seu del Parlament Europeu a Estrasburg Font: Parlament Europeu