Càpsules europees més enllà de l’Estatut
Malauradament no podré ser aquest vespre amb els meus companys i companyes d’ICV en l’acte central en defensa del SÍ a l’Estatut, degut a que em trobo encara a Brussel.les. Tanmateix, també aquí ens va tocar fer campanya ahir, ja que cinc eurodiputats catalans (Guardans -CiU-, Joan -ERC-, Obiols -PSC-, Romeva -ICV-, Vidal-Quadras -PP-) vàrem ser convidats pel Casal Català a Brussel.les a fer un debat sobre l’Estatut la qual cosa ens va permetre exposar les nostres postures i contrastar arguments i estratègies.
Per altra banda, encara que de vegades no ho sembli, hi ha vida i activitat més enllà de l’Estatut, i especialment al Parlament Europeu, on aquesta setmana ens hem dedicat a preparar la sessió plenària de la setmana vinent a Estrasburg (veure ordre dia), i a presentar diverses iniciatives com, per exemple, la que té a veure amb la reivindicació de la Memòria Històrica relativa a la lluita contra el Franquisme, entre d’altres coses: (segueix…)
Memòria històrica i franquisme
Aquest matí hem presentat a la premsa la iniciativa conjunta que hem dut a terme diversos/es eurodiputats/des de diferents grups polítics consistent en presentar una pregunta oral a la Comissió i al Consell en relació al 70 aniversari de la sublevació feixista del 18 de juliol i el 75 aniversari de la proclamació de la República. Entre els iniciadors ens trobem membres del PSE (Yáñez, Martínez, Carnero), de la GUE (Meyer), d’ALDE (Guardans, Ortuondo) i dels Verds/ALE (Romeva, Joan), però hem aconseguit almenys 200 signatures més que donen suport al text presentat, pertinents als 25 Estats membres. L’objectiu de la iniciativa és fonamentalment afrontar el debat de la Memòria Històrica en el cas espanyol des de la perspectiva europea, tal i com ja va fer recentment el Consell d’Europa, i promoure el reconeixement de la lluita per la democràcia a Espanya com un dels valors fonamentals de la UE, així com reclamar una compensació cap a les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme moltes de les quals no han estat encara reconegudes com a tals, i encara menys compensades. Per altra banda, el fet que el cop d’estat fos recolzat per Hitler i Mussolini posa encara més de manifest l’evident dimensió europea dels fets que es conmemoren. Ara la pregunta oral serà sotmesa a la Conferència de Presidents (25juny) i serà presentada i debatuda, si així ho decideix la Conferència de Presidents, en la sessió plenària de juliol a Estrasburg (3-6 juliol).
Visita Consell Català del Moviment Europeu
Diputats/des catalans/es hem tingut l’agradable oportunitat de xerrar amb la delegació del Consell Català del Moviment Europeu que ens ha visitat al Parlament Europeu i d’explicar-los les nostres activitats, així com de respondre a les seves inquietuds. Els temes tractats van desde les ocupacions pròpies de cada eurodiputat/da, fins a la situació actual del procés constituent, o sobre les dificultats per tal de fer arribar la nostra tasca a la ciutadania. Una conclusió agradable és que s’ha reconegut el paper d’allò que Raimon Obiols anomena la web2, és a dir la blogsfera, com a mecanisme de transparència i difusió de la tasca parlamentària. Ho celebro i em ratifica en la meva convicció sobre la necessitat de continuar amb aquest petit esforç gairebé diari d’explicar el dia a dia d’un eurodiputat.
Hans Blix
Membres del Comitè d’Afers Exteriors (AFET) i del subcomitè de Seguretat i Defensa (SEDE) ens hem reunit aquest migdia amb el Premi Nobel de la Pau i ara President de la Comissió sobre Armes de Destrucció Massiva, Hans Blix, el qual ens ha presentat les conclusions de l’informe que ha elaborat l’esmentada comissió titulat ‘Weapons of Terror’ en el qual s’analitzen les amenaces que avui viu el món, especialment les que tenen a veure amb el fet que encara hi ha 27.000 armes nuclears, a més a més dels intents i esforços que alguns països i potser grups terroristes estan fent per tal que aquesta xifra augmenti encara més. L’informe (i la discussió que hem tingut) aborda la manera com aquests riscos es poden adreçar, incloent les actuals crisis en relació als temes de l’Iran (en una entrada anterior m’hi vaig referir), Orient Mitjà, Corea del Nord, India i Paquistà. Blix ha reiterat que és hora ja de revifar la cooperació internacional sobre desarmament i ha destacat, d’entre les 60 recomanacions que fa a l’informe, el fet que tots els governs han d’acceptar l’acord que prohibeix les probes nuclears adoptat fa deu anys, que els Estats actualment en possessió de l’arma nuclear han de reduir els seus arsenals i que s’ha de deixar de produir plutoni i d’enriquir urani per a noves armes nuclears. El lloc web de la comissió d’armes de destrucció massiva és aquest.
Armes Lleugeres
Per la tarda els tres membres de la Delegació que participarem en la Conferència de Nova York sobre Armes Lleugeres hem tingut una primera reunió amb la Presidència del Consell i la Comissió per tal de preparar la postura de la UE en l’esmentada Conferència que tindrà lloc des del 26 de juny fins 13 de juliol. En tant que ponent de la Resolució sobre Armes Lleugeres, assumiré la presidència de la delegació parlamentària, i participaré també en diversos esdeveniments (side events) que tindràn lloc aquells dies a la seu de NNUU de Nova York. La Resolució del Parlament Europeu, que ja va ser votada en el Comitè AFET per unanimitat, serà ratificada la setmana vinent a Estrasburg (debat dimecres 14/06 a la tarda, i vot dijous 15/06). La versió en anglès de la Resolució la podeu trobar aquí. Per altra banda, aquest és un tema que té també molt a veure amb un debat que aquests díes s’està obrint a Catalunya en relació a la proliferació d’armes lleugeres i del seu ús per part de civils (veure entrada anterior).
CIA
Finalment, un altres dels temes que també hem hagut de treballar aquests díes té a veure amb la investigació sobre els vols i les activitats de la CIA a Europa, especialment després de la presentació del nou Informe que Dick Martin ha presentat per part del Consell d’Europa, que assenyala clarament l’Estat espanyol en la trama (veure noticia País i Vanguardia), i de l’informe preliminar del Parlament Europeu (Informe Fava) del qual dilluns votarem les esmenes presentades en el Comitè Temporal sobre la CIA (TDIP).
Perquè no s’aborda el problema de la democràcia espanyola amb la mateixa seriositat en que s’aborden altres temes igualment importants?
Cóm és que es continúa amb la inèrcia post franquista de respectar, amagar i dissimular les vergonyants tuteles que corquen el sistema democràtic espanyol?
Còm és que l’esquerra política instalada en el sistema troba normal l’obscenitat de negociar una Reforma de l’Estatut de Catalunya amb una inferioritat de condicions que porta al no res i obliga a mil equilibris i als grans desgasts actuals i futurs davant de la població esquilmada?
Còm és que es manté i s’alimenta la manca de transparència de la política de l’Estat?
No m’ho explico, perquè la conclusió immediata que molts treuen de que tothom actúa per aferrar-se a una cadira i cobrar a final de mes una bona picossada, em sembla massa simplista i em nego a admetre que haguem caigut tan baix.