Canvi climàtic i la UE: reptes i propostes
Cada cop més el centre de l’atenció política de la UE es mou al voltant dels àmbits de l’energia, el transport i el canvi climàtic. En aquest sentit, el Grup Verds/Ale al Parlament Europeu fa temps que treballa en diversos anàlisi i propostes pensant, precisament, en la urgència del problema però, al mateix temps, en la necessitat de dur a terme transformacions estructurals. Recomano consultar el lloc web www.stopclimatechange.net on trobareu moltes de les informacions, documents, campanyes i propostes que fa temps que elaborem, així com els reptes que requereixen encara respostes. Especialment útil és el document que vàrem elaborar el gener de 2007 en què es resumeixen els principals reptes i recomanacions en relació a la lluita contra el canvi climàtic (veure text en anglès, francès o italià) (segueix…)
A grans trets els aspectes claus a treballar són els següents:
Reducció de les emissions efecte hivernacle: els verds europeus proposen establir uns objectius clars i vinculants de cara a estabilitzar l’escalfament climàtic a menys de 2ºC en relació al nivell preindustrial. La UE-27 ha de reduir les seves emissions de gasos efecte hivernacle d’almenys 30% d’aquí a 2020 i en un 80% pel 2050.
Eficiència energètica: Es tracta d’implementar mesures que afavoreixin un ús intel.ligent de l’energia i la reducció de les ineficiències dels sistemes energètics i del transport, basats avui fonamentalment en l’ús de combustibles fòssil i les nuclears. Cal felicitar-nos pel fet que la UE hagi adoptat un pla d’acció que podem considerar un primer pas necessari, tot i que certament insuficient. En efecte, si l’esmentat pla es posa en pràctica permetrà augmentar un 20% l’ús eficient d’energia pel 2020. Aquest és, de fet, l’aspecte que cal considerar com la pedra angular de lluita contra el canvi climàtic. En cas d’incapacitat per a fer front a aquests objectius, llavors serà impossible assolir les fites que ens hem plantejat en relació al canvi climàtic. Cal, per tant, establir la prioritat absoluta a l’enfortiment de la utilització racional de l’energia i de mesures d’estalvi energètic.
Enfortir l’eficiència des del costat de l’oferta: Les centrals tèrmiques, fins i tot a un rendiment del 50%, produeixen emissions de CO2 tant elevades que resulten del tot incompatibles amb la lluita contra el canvi climàtic. Els esforços per millorar l’eficiència de la producció d’energia passen doncs per invertir i millorar l’ús de biomassa, energies renovables, limitar l’ús del carbó i augmentar la part de gas natural en la generació d’electricitat. Pel que fa al gas, és cert que el consum de gas augmentara conseqüentment en el sector de l’electricitat, però aquesta alça podria ser compensada per l’enfortiment de l’eficiència en d’altres sectors que permetin reduir d’aquí a 2030 els nivells de consum totals de gas enregistrats l’any 2000.
Transport: El petroli serà encara durant molt de temps el carburant més usat degut a les seves característiques (forta densitat energètica i menor generació de CO2 en comparació amb el carbó). No obstant el problema és que es tracta d’un recurs fòssil limitat i comporta, per altra banda, un elevat grau de dependència per part de la UE en relació als països productors i exportadors de petroli. El 70% del petroli consumit dins la UE es deu al transport. El 96% dels carburants utilitzats per cotxes i avions són a base d’olis minerals. Reduir les necessitats del transport, promoure el transport públic i la mobilitat ‘suau’ (bicicleta), establir normes vinculants als vehicles que consumeixen carburant, afavorir les transferències modals (disminuir el transport per carretera en favor del transport ferroviari i marítim/fluvial), fixar el preu del transport aeri tenint compte d’integrar la totalitat dels costos que comporten i finalment reflectir la realitat ambiental prenent en consideració els costos socials que comporta el transport (lesions, costos hospital i discapacitacions, drets de pensió, baixa dels ingressos locals degut al soroll del tràfic per carretera, desperfectes físics causats al patrimoni cultural) seran les prioritats a l’hora de posar en marxa per tal de reduir l’ús del petroli en el transport. El fet que els governs i institucions europeus no es prenguin de manera suficientment seriosa la necessitat d’afrontar els problemes relacionats amb el transport resulta preocupant, especialment perquè s precisament en el sector del transport on constatem l’increment més espectacular d’emissions en CO2 (24% des de 1990 pel conjunt del sector, i fins el 50% en el sector específic de l’aviació). A la UE, prop del 30% de les emissions de CO2 es deuen al transport. Si l’ús del transport aeri segueix creixent com fins ara el 2030 l’aviació sola consumiria el total dels drets d’emissió concedits a la UE per a tots els sectors.
Energies renovables: L’any 2005, es van invertir en energies renovables uns 38.000 milions de dòlars a escala mundial. Les energies renovables també es desenvolupen a Europa: entre 1995 i 2005 la producció d’electricitat generada a partir de l’energia eòlica, hidràulica i de biomassa ha augmentat en 150TWh a la UE. Però aquest ritme de desenvolupament no és ni uniforme ni suficient per la qual cosa cal establir mesures per tal de treure profit dels progressos tecnològics existents. S’imposa la necessitat de dedicar importants esforços per tal d’incrementar la part de les energies renovables en el marc dels tres sectors consumidors d’energia com són el sector de l’electricitat, el sector de la calefacció i la refrigeració, i el sector del transport.
Mercat de l’energia: La innovació que cal dur a terme en el sistema energètic de la UE i en el seu sistema de transport no es podrà dur a terme si el mercat es troba dominat per estructures oligopolistes. La innovació precisa d’una multitud de socis econòmics i de condicions d’equitat pels nous actors del mercat i les noves tecnologies.
Finançar noves opcions: Mentre els Fons Estructurals europeus i el finançament per part del BEI d’autopistes, aeroports regionals i centrals tèrmiques estiguin enfocats ara com ara a establir a la UE un marc d’infraestructures altament generadores de CO2, les solucions respectuoses amb el clima tals com l’energia eòlica, marees, sistemes de calefacció i refrigeració a través de biomassa i la creació de fons per a estalvis energètics no suscitaran suficientment d’atenció. Conseqüentment cal revisar de manera profunda les prioritats del BEI i el pressupost de la UE en matèria d’inversions.
No hi ha espai per a les nuclears: L’energia nuclear continua essent encara un important obstacle per a l’establiment d’un sector energètic respectuós del clima, i ho és tant per motius polítics, econòmics i tècnics. Així doncs, l’objectiu per als partits Verds segueix essent suprimir de manera progressiva l’energia nuclear així com excloure-la d’un futur pacte per a l’energia i el clima.
Font mapa: Getty Images/BBC