Darrerament el Premier britànic, David Cameron, està apujant el to antieuropeista. Res de nou. És més, seria del tot legítim (i coherent amb la seva tradició) sinó fos que moltes de les limitacions de l?actual estructura europea, per exemple, són resultat de les imposicions, xantatges i reticències britàniques.
En altres paraules, no deixaria de ser còmic (per dir?ho de manera eufemística), que el Regne Unit fes les maletes i marxés ara de la UE deixant?nos a la resta amb un marc legal (el Tractat de Lisboa) clarament insuficient i inadequat per fer front els grans reptes actuals (polítics, econòmics i institucionals) com a resultat de la seva tradicional política del fre de mà.
Haver-ho pensat abans, diríem molts, i haver-nos deixat en el seu moment dotar-nos d’un marc més ambiciós institucionalment.
No cal dir que, fins i tot des de postures europeistes, hi ha arguments de sobra per, almenys, ser eurocrítics, i fins i tot eurodecebuts. Jo mateix me n?he fet un fart d?exposar?los en aquest bloc.
No obstant, no hem de confondre la crítica al model europeu (i a les moltes de les deficiències actuals del projecte europeu) amb l?essencialista postura euroescèptica de determinats grups conservadors britànics, els quals compten, a més, amb l?impagable suport d?alguns dels mitjans de comunicació més influents, que han apostat per una línia editorial populista.
La guerra al Regne Unit, en el flanc antieuropeïsta, està servida. De fet, els cada vegada més potents UKIP (el seu portaveu al Parlament Europeu, Nigel Farage, és un brillant orador, tot s?ha de dir), estan començant a esgarrapar vots als conservadors.
Conversant amb alguns dels nostres col·legues britànics (membres del Partit Verd Anglès, per exemple) constato que, al Regne Unit, el problema de fons no és tant Europa com l’ocupació i l’economia (segons les enquestes).
Els desenvolupaments en el si de la moneda única (unió fiscal / rol del banc central, etc) exigeixen canvis en les relacions entre els Estats, i entre Estats membres i la UE, i, per tant, diu Cameron, hi haurà noves oportunitats per al Regne Unit de fer canvis que siguin bons per al propi Regne Unit i per a Europa.
Per altra banda, el president Obama ha advertit de la “relació especial” que mantenen els EUA amb el Regne Unit, i que si aquest quedés fora de la UE seria de menor significació i importància.
Cameron ha promès ara un referèndum. De fet, molta gent, també al Regne Unit, ho interpreta només com un intent per sufocar la creixent especulació i per fer callar les crítiques envers la UE, així com envers el seu paper (el de Cameron) en el sí de les institucions europees.
En altres paraules: aquesta amenaça tindria més a veure, em diuen aquestes fonts, amb qüestions d?equilibri de poder dins del partit conservador que amb un veritable pols a la UE.
En concret, la proposta de Cameron seria convocar un referèndum pel 2017, SI els conservadors guanyen les pròximes eleccions generals i si ell és el primer ministre.
Bàsicament, doncs, Cameron ha guanyat temps.
Finalment, no podem oblidar un altre factor que tindrà un enorme influència en tot el procés: Escòcia, i més concretament el referèndum sobre la seva eventual independència, previst per a la tardor de 2014.
En aquest context, em diuen els meus amics del Partit Verd, tant a Anglaterra com a Gal·les (i per descomptat també els d?Escòcia), que ells estan clarament a favor de l?autodeterminació: tant pel què fa a la definició de les relacions RU/UE, com pel què fa a l?estatus d?Escòcia.
Sigui com sigui, tal i com diuen per aquelles terres, aquest és un tema to be continued, és a dir, continuarà.
es la soberania monetaria per a fer politiques publiques
mes expansives en benefici i profit nacional propi,
per a repercutir-les a traves de les politicques financeres
i monetaries del dolar, lliura esterlinai franc suis a la resta del mon.
Si be els no haurien de dedicar-se a crear llocs de treball artificials
com ha passat al propi estat espanyol des de fa trenta anys
on s’acaben incrementant els problemes estructurals
i la manca de productivitat general, que acaba afectant
a l’inflacio, increment de preus, falta de productivitat,
major deute i per tant mes atur.
Si be els estats es deuen mes a regular els mercats, la prestacio de serveis el mes eficient possible i fomentar la recerca, formacio
amb la corresponent prestacio per atur a que tota persona te dret.
No es menys cert que per aconseguir aquets objectius,
sempre que no s’abuse com s’ha demostrat
amb el cas espanyol o grec
d’una despesa publica desproporcionada
alhora que cada vegada mes ineficient,
la redistribucio de la riquesa mes adient
i justa sembla a traves de les politiques monetaries
quan els estats tenien moneda propia
per a la recercar, formacio i prestacions per atur
alhora que incentivar una economia mes eficient i sostenible
i que amb l’actual Unio Europea sembla impossible.
i
,
Cameron ha tenido que hacer declaraciones y hasta prometer ese referéndum como via para enfriar ánimos y ganar tiempo. Si la UE consigue reponerse aunque sólo sea un poco probablemente todo irá bien, sino, el gobierno de UK tiene tiempo de hacer reflexionar a unos y otros sobre los intereses de UK en la UE y de porqué no interesa realmente salirse.
Un saludo.
PD: Qué curioso que hable de la City y en el captcha me salga la palabra “speculative”… 😉
Belgravia Villas
Ecopolitan EC
J Gateway
Duo Residences
Lush Acres