Birmània per la Pau (preparant l’inminent viatge a la regió)
D’aquí a menys 10 dies tinc previst anar a la frontera entre Birmània i Tailàndia acompanyant l’organització Birmània per la Pau. De fet era un viatge que fa temps tenia pendent de fer, i que finalment s’han donat les circumstàncies per fer-lo. El cas és que Burma és una de les zones del món que més atenció mediàtica, política i humanitària necessita, però que sovint no rep, a no ser que hi succeeixi una catàstrofe de la dimensió del Nagris. Catalunya està poc a poc concedint la importància i atenció que la zona mereix, mèrit que, entre d’altres, cal atribuir a la infatigable Concha Pinós i al seu equip, i que s’ha concretat recentment en la concessió del Premi Internacional Catalunya a dues activistes pro Drets Humans i Democràcia birmanes com són Cynthia Maug i Aung San Suu Kyi. Al Parlament Europeu hem adoptat nombroses resolucions al respecte, moltes de les quals m’ha tocat negociar en nom del meu grup (veure’n algunes a la categoria sobre Àsia Oriental d’aquest bloc. Adjunto avui algunes notes que serviran per preparar l’esmentat viatge, i ho faig fent menció de la xarxa d’entitats que impulsen la campanya Birmània per la Pau, del seu blog (http://birmaniaporlapaz.blogspot.com/), i de la xarxa amb la qual treballen a la frontera amb Tailàndia, la TBBC. (segueix…)
Informació de la TBBC segons la web de Birmania por la Paz
Visitando
la frontera de Thailandia con Birmania se pueden encontrar muchos activistas y
organizaciones que trabajan por la paz y los derechos humanos en Birmania.
Encontramos al TBBC, un consorcio de organizaciones no gubernamentales de 12
paises que provee comida, vivienda y educación a los desplazados internos
birmanos. TBBC trabaja tambien en la resolución positiva de las causas raiz que
llevaron a los refugiados a huir. Los programas son implementados en los campos
de refugiados, en las comunidades locales y con socios locales birmanos.
TBBC lleva más de 20 años trabajando en la frontera, por su seriedad, rigor y
buen hacer nos pareció que seria un honor contribuir a su sostenimiento. Con
esa motivación nos asociamos, para poder ser más eficaces y utiles a las
necesidades de los refugiados.
Consideramos que es necesario seguir ayudando a los birmanos, que la ayuda debe
ir a través de la frontera con organizaciones locales- con garantias- y dentro
de Birmania a organizaciones comunitarias que no estan registradas ni colaboren
en modo alguno con la Junta Birmana. Con esa voluntad trabajamos.
Foto: Cynthia Maung i Zoya Phan, qui van rebre el Premi Internacional Catalunya en nom d’Aung San Suu Kyi. Font: Toni Albir
.. i molt bon viatge ! De ben segur que tornaràs amb una informació real del què passa a Birmània. A Mae Sot podràs visitar i veure la Mae Tao Clinic de la Dra Maung. Penso que és com una petita Birmània fora del país, pero ben a prop. És allà on poden rebre assistència els milers de de persones de les ètnies Karen, sobretot, que fugen dels soldats que han destrossat els seus pobles i han matat la seva gent. La frontera és tot just un petit pont que creua el riu.
Tinc previst anar-hi i ja m’he posat en contacte amb ella. A més aniràs molt ben acompanyat amb gent activista, lluitadora i que creu en la llibertat i la bonhomia de les persones. Tot es veu diferent de portes enfora del despatx de Brussel.les, oi? Tú ho saps molt bé.