9 de maig: dia d’Europa
Avui, 9 de maig 2008, en el dia d’Europa, ens trobem immersos en un moment transcendental per a la Unió Europea. Després de mig segle d’existència d’aquest projecte d’integració que ens ha portat el període més llarg de pau i estabilitat al nostre continent, cal reconèixer la importància d’aquest fet. Tanmateix, no podem aturar-nos mirant el passat amb autocomplaença, sinó que si de veritat creiem en el projecte no ens queda una altra opció que mirar endavant i caminar per assolir allò que manca, que és encara molt.
Celebrem aquesta setmana d’enguany el 60è aniversari del Congrés d’Europa, bressol de la creació de l’Assemblea Europea i el Consell Europeu, amb la missió de treballar per la integració econòmica i política. Hem avançat molt des d’on érem aleshores, sobretot en el primer aspecte, amb un mercat comú i fins i tot assolint una unió monetària. Però en canvi, encara ens queda molt per avançar en el segon àmbit.(segueix…)
També d’aquest Congrés d’Europa, presidit per Winston Churchill i amb més de 800 delegats, sorgeix la necessitat d’adoptar una Carta de Drets Humans i un Tribunal que vetlli per la seva aplicació. I el 1948 és cèlebre per ser l’any en què es va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta va significar un gran pas endavant, però és inacceptable que entrat el segle XXI es continuïn permetent violacions dels drets humans, tant a Europa com a la resta del món.
Per tant, no hi haurà una veritable integració europea sense una veritable integració política i social, ni una creïble noció de ciutadania europea que comparteixi els valors que es propugnen si políticament no s’actua d’acord amb aquests. Estem davant d’un període crucial per al futur de la Unió Europea, tant com a projecte intern com a nivell del paper que realment vol jugar com a actor internacional. És per això, que en aquest moment, des d’ICV considerem essencial:
1. Extendre i enfortir el sentiment de ciutadania europea. Per això és fonamental que la UE sigui participativa i democràtica, i que els seus habitants se sentin representats per les seves institucions. S’ha de lluitar per ampliar aquest concepte de ciutadania, deslligant-lo de la noció de nacionalitat; defensem una ciutadania de residència, és a dir, per a tots els qui resideixen en un país de la UE, tinguin o no la nacionalitat d’aquest país. Defensem la consulta popular vinculant per als processos de ratificació de Tractats europeus, començant pel Tractat de Lisboa.
2. Defensar i potenciar la diversitat cultural a Europa. 2008 és l’Any Europeu del Diàleg Intercultural; cal aprofitar-ho per defensar la diversitat de cultures que conformen Europa i crear ponts per un intercanvi fructífer. Així mateix, cal un reconeixement a totes aquelles minories ètniques, culturals i lingüístiques que habiten en diverses regions europees.
3. Treballar per una Europa federal. Avançar cap a una major integració política Europea, que permeti una harmonització cap a màxims de les condicions de vida arreu del territori a la vegada que respecti les diverses realitats nacionals mitjançant el principi de subsidiarietat. Cal una reforma institucional que permeti respondre eficaçment als problemes comuns tot respectant els drets dels pobles i persones a prendre les seves pròpies decisions i que enforteixi el paper de les regions a la UE.
4. Construir una veritable Europa social. És necessària una legislació forta en matèria social a nivell europeu per a les nostres condicions socials i la nostra vida quotidiana. Cal equiparar el nivell de regulació en matèria de protecció social al del lliure mercat, deixant clars els límits d’aquest per tal que els serveis bàsics siguin públics i universals. És fonamental que es vetllar per l’aplicació i el compliment de la Carta de Drets Fonamentals i la Carta Social de la UE per tal d’assegurar unes condicions laborals dignes per als treballadors i treballadores i harmonitzar les condicions de tots els seus habitants.
5. Vetllar per la defensa dels Drets Humans. S’ha de denunciar que en ple segle XXI encara existeixen, al món però també a Europa violacions dels drets humans. La primacia dels interessos econòmics ha portat a fer la vista grossa de manera reiterada davant situacions flagrants d’abús dels drets fonamentals i repressió que condemnen una part important de la població del planeta a patiments inhumans. Cal acabar amb aquesta doble moral i realment posar en pràctica els principis Europeus tan pomposament proclamats. Cal, a més, prendre consciència dels drets humans emergents com a resposta a les noves realitats
6. Afrontar adequadament els fenòmens migratoris. Cal adoptar un enfocament global davant la immigració, analitzant-ne les causes i les possibles solucions amb responsabilitat. A banda de crear les condicions per tal que cap persona es vegi forçada a emigrar, és important entendre la immigració com una oportunitat i un repte, i no pas com un problema o una amenaça.
7. Assumir una responsabilitat global. La UE, com a agent socioeconòmic té una responsabilitat global que ha d’assumir. El nostre benestar no pot basar-se èticament ni sostenir-se a llarg termini en l’opressió dels menys afavorits i l’explotació de recursos naturals aliens. Cal acabar amb la hipocresia que representa la cooperació per al desenvolupament si prèviament no es revisa com les relacions comercials bloquegen la capacitat de desenvolupament de tercers països.
8. Definir clarament les polítiques de veïnatge i les noves ampliacions. El nou període legislatiu portarà el debat sobre les relacions de la UE amb els seus països veïns. Entenent la UE com a eina solidària per al desenvolupament cal apostar per l’entrada de nous països, sempre i quant compleixin els requeriments en matèria de Drets Humans i democràcia, per tal d’igualar les condicions de vida. En matèria de cooperació, cal dotar no només de recursos sinó també de contingut als acords d’associació amb tercers països o regions, establint com a prioritat i per tant com a condició indispensable el respecte als drets fonamentals i l’enfortiment democràtic.
9. Una aposta pel multilateralisme civil. Les properes dècades plantegen l’existència de nou de diversos pols de poder al món. Aquest fet no només obre la possibilitat sinó que planteja la necessitat d’apostar per la via multilateral en la resolució de conflictes. Una reestructuració de les institucions internacionals és necessària, i tant el paper de la ONU en aquesta tasca, com la seva presa de decisions interna ha de perseguir aquests objectius de manera equànime. La UE ha d’advocar pel poder civil i democràtic.
10. Lluitar contra el canvi climàtic. Identificat probablement com el major repte al que s’enfronta la humanitat en les properes dècades, el canvi climàtic amenaça les condicions de vida indispensables per a la supervivència de les espècies que habiten el nostre planeta. La UE, com a economia desenvolupada i com a causant important de la situació actual no pot defugir la seva responsabilitat en trobar solucions per a la mitigació del fenomen i per oferir solucions a les seves causes.
(NOTA: del Manifest d’ICV en motiu del 9 de maig (dia d’Europa) de 2008 )
Foto: Acte 9 de maig, Dia d’Europa, a la seu de la Comissió Europea i del parlament Europeu, a Barcelona
Raül,
No cal dir que els catalans i les catalanes hem de tenir Europa com a referent per al nostre futur com a nació. Tot i això, tu saps molt millor que jo, que la construcció d’Europa actual encara està basada en l’estructura dels estats, la qual cosa va contra nosaltres. Als estats els costa moltíssim desfer-se del seu marc de poder i domini. També hi ha molts estats que no defensen la plurinacionalitat precisament. Aquesta setmana hem tingut la bona notícia del parlament del diputat nordcatalà Daniel Mach a l’assemblea francesa, defensant la llengua i la història catalana. A veure, si podem aconseguir construir una Europa on els Països Catalans siguin acceptats plenament. La via catalana ha d’anar cap a Europa, ja que Espanya ens deixa sempre en un atzucac.
Òbviament, també em posicionaria a favor d’una Europa amb més drets socials i on hi cap tothom.
Salut des de Campredó,
emigdi