Coca de recapte

Rajoy Brey, ha manifestat estar a favor del diàleg amb Catalunya en un article publicat el 12 d’octubre i en les declaracions subsegüents a la recepció reial en motiu de la “Fiesta Nacional” espanyola, dia en què també es celebra la “Fiesta de la Hispanidad”. Naturalment diàleg sostingut sobre els pilars de la llei. Molt il•lustratiu. Convé prendre’n nota a Catalunya en una setmana decisiva.

Tinc dubtes si la intervenció del president Rajoy Brey és l’expressió del cinisme en estat pur, si és una necessitat o si és una cortina de fum. Probablement de tot una mica o força.

a) Cinisme. Totes les invitacions al diàleg formulades des de Catalunya han estat rebutjades. La darrera, la forma en què la Consulta s’ha plantejat, no ha merescut altra cosa que la seva impugnació davant del Tribunal Constitucional i el fallo anticipat d’inconstitucionalitat, que ja ha dictat el Govern, i l’amenaça d’impugnar i suspendre qualsevol cosa que es faci per demanar el parer dels catalans. Una bona manera d’apel•lar al diàleg sobre el pilar de la llei.

A la vegada, amb la fatxenderia pròpia de qui es creu superior o tocat per la mà de Déu manifesta no saber amb qui parlar perquè desconeix qui mana a Catalunya, quan el representant legítim del poble català, on resideix la sobirania, ha estat rebut per ell mateix a la Moncloa. Ja suposo que des del Palau Reial costi d’entendre qui és qui mana en un país. Escoltar el poble és el desgovern, per a Rajoy.

El fet que l’anunci s’hagi fet el 12 d’octubre afegeix raons per creure que cap diàleg no es vol amb aquells espanyols que parlen català, per seguir la forma d’escriure de Rajoy en el seu article, que cometen el pecat capital de no sentir-se’n, d’espanyols. Cinisme.

b) Necessitat. Rajoy Brey sap que la batalla internacional no l’està guanyant. Els editorials de Bloomerg, els articles al “Financial Times” o l’escrit de personalitats catalanes al “The Independent” han fet forat i les imatges de la Via catalana i de la gran V de Barcelona han donat visibilitat al “Volem Votar”. A la crida radical a la democràcia, el govern espanyol s’hi oposa amb totes les forces en les cancelleries mundials, però no pot aturar els creadors d’opinió que reclamen que el poble català sigui escoltat. Rajoy ha de mostrar-se partidari del diàleg, encara que no el practiqui ni cap ganes en tingui.

c) Cortina de fum. Madrid té avui un seguit de problemes que palesen la descomposició d’un estat incapaç d’adaptar-se a la modernitat. La crisi de l’ebola i la percepció, mitjançant les targetes opaques, que l’arquitectura interna del sistema estava, i està, corcada. La crisi de la institució reial i el biaix desassenyat del Constitucional incapaç de protegir la seva independència en són dos exemples més.

El PP i el Govern d’Espanya estan preocupats pel que pot suposar una sotragada considerable en la confiança dels electors que l’any 2015 estan cridats a les urnes. Què cal fer en la recepció reial per evitar entrar en qüestions delicades? Què pot ajudar a fer oblidar els fiascos del govern? Els catalans. Som-hi, doncs. Totxo als catalans que sempre és cosa ben rebuda pels mitjans castellans i pels qui han estat educats en el populisme anticatalà. Encara recordo Rajoy tronant contra l’Estatut de Catalunya.

Una conclusió. Els qui a Catalunya encara no tenen clar que l’adversari està més enllà de l’Ebre, que no es pot defallir en moments d’extrema dificultat i que no es pot trencar, amb frivolitat, supèrbia i demagògia a parts iguals, el somni dels catalans, menys encara si hom se’n reclama partidari, farien santament en fer una darrera i profunda reflexió i arrenglerar-se darrera del President de Catalunya, que ens representa a tots amb la dignitat, capacitat i fermesa deguda, i ser part de la solució, i no del problema, perquè el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur polític.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!