Coca de recapte

Les dificultats de fer la consulta convocada el 9N, com a conseqüència de la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional, a petició del Govern, han pogut provocar que la unitat dels partits catalans aparentment s’esquerdi, per no anar més enllà i per donar una oportunitat a l’esperança. Avui sortirem de dubtes.

La Consulta es convoca per conèixer la voluntat dels catalans sobre el seu futur polític. Una pregunta consecutiva amb tres possibles respostes: sí-sí, sí-no, no.

La Consulta no és vinculant jurídicament, però sí políticament. Tal i com està plantejada, de comú acord amb els partits que donen suport a la Consulta, segons el resultat obtingut i amb un mandat democràtic clar, s’iniciaria un procés que cercaria de fer possible allò que els catalans decidissin.

Alternatives a la Consulta

La suspensió del Constitucional obliga a buscar alternatives per conèixer l’opinió dels catalans en tenir sensiblement dificultada, o qui sap si barrada la via plantejada, mantenint però, data i pregunta.

Aquí es poden obrir dues possibilitats. Tirar pel dret i no respectar la suspensió del TC i no reconèixer, per tant, la “legalitat espanyola” o mirar de superar la dificultat amb alguna via alternativa dins la legalitat. Tirar pel dret planteja dificultats insuperables per aconseguir una alta participació i protegir els qui l’han d’organitzar de l’embat dels mecanismes legals que l’Estat posaria en joc. A banda que seria un trencament amb l’Estat de conseqüències imprevisibles.

La part no suspesa de la Llei de consultes no referendàries pot ser una via per conèixer la voluntat dels ciutadans, bo i reconeixent que no és la inicialment plantejada, però que pot donar prou garanties com per obtenir la posició majoritària dels catalans respecte la pregunta plantejada. És un camí a estudiar amb detall i suposo que els partits partidaris de la consulta l’hauran ponderat degudament. A més, permet que el 9N els catalans vagin a les urnes.

Eleccions plebiscitàries

Cal recordar que el full de ruta traçat des de fa mesos per conèixer l’opinió dels ciutadans obria tres possibilitats: referèndum amb autorització de l’Estat, consulta emparada per una llei del Parlament o eleccions anomenades plebiscitàries.

Reprodueixo el que en un informe explica el Consell per a la Transició Nacional sobre les eleccions plebiscitàries :”En aquest sentit, unes eleccions plebiscitàries serien aquelles que en termes polítics tindrien com a objectiu essencial conèixer l’opinió de l’electorat al voltant d’una determinada proposta política de gran transcendència general. En l’actual context polític de Catalunya unes eleccions podrien tenir caràcter plebiscitari si, un cop convocades les eleccions pel president de la Generalitat, els partits les afrontaven en els seus programes i en la campanya electoral amb l’objectiu polític fonamental d’obtenir de l’electorat un pronunciament clar sobre la independència de Catalunya.

En efecte, si es constata de manera incontrovertible la impossibilitat de fer el referèndum o la consulta sobre la independència de Catalunya per les vies legals anteriorment exposades com a conseqüència del reiterat capteniment contrari de les institucions de l’Estat, la via alternativa de les eleccions plebiscitàries es revela com la més adient per poder conèixer la
posició dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el seu futur polític col•lectiu. A aquest propòsit es poden invocar arguments de legalitat, d’eficàcia i de respecte al principi democràtic.

La via alternativa de les eleccions plebiscitàries sembla també potencialment més eficaç que la via de la mediació internacional com a instrument per sortir de l’atzucac provocat per la
negativa de l’Estat a fer possible la realització d’una consulta sobiranista a Catalunya. En canvi, la celebració d’unes eleccions plebiscitàries permetria amb immediatesa, simplicitat i
rapidesa conèixer la voluntat del poble de Catalunya sobre el seu futur polític col•lectiu.

Finalment, el respecte al principi democràtic aconsella igualment atorgar la prioritat a les eleccions plebiscitàries com a via alternativa davant la impossibilitat de fer un referèndum o
una consulta. En aquest cas, la preferència per la via de les eleccions plebiscitàries es contraposa a la via del recurs directe i immediat a una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) feta pel Parlament de Catalunya elegit el 25 de novembre de 2012. Respecte a això, cal observar d’entrada que l’informe de l’IEA sobre la consulta en cap moment considera la DUI del Parlament com una via alternativa a les eleccions plebiscitàries.”

La reunió d’ahir

Aquesta era la situació abans del dia d’ahir quan els partits es van reunir en el Palau de Pedralbes per analitzar la situació i decidir conjuntament el camí a seguir. No sembla que la reunió hagi acabat amb una decisió unitària i sense matisos. L’ombra del tacticisme plana sobre el procés.

Qualsevol de les sortides possibles gairebé ho és, de possible, si es manté la unitat dels qui són partidaris inequívocs de conèixer la voluntat dels catalans i actuar en conseqüència.

Declarar unilateralment la independència de manera immediata (sembla que és el que va plantejar algun partit a la reunió d’ahir) sense saber si aquesta és la voluntat dels catalans és impossible i no té cap recorregut. El mandat que surt de les urnes en les eleccions de fa dos anys és conèixer què volen els catalans, no pas proclamar la independència.

Esgotar totes les vies per conèixer l’opinió dels catalans el 9N, amb garanties suficients, és una obligació política. La Consulta del 9N està ja blindada amb l’actual govern i amb el suport parlamentari suficient. Les dificultats no tenen altre origen que el govern espanyol i no quedarien pas superades per una composició diferent de l’executiu català. Imputar les dificultats al govern català no se sosté.

I si cal adoptar altres decisions, les eleccions plebiscitàries són l’alternativa d’elecció, sempre que es plantegin per conèixer inequívocament l’opinió del poble de Catalunya, la qual cosa s’aconsegueix indubtablement amb una llista única dels partidaris del doble sí i un únic punt del programa electoral. Llistes separades i programes separats compliquen la lectura dels resultats electorals i no permeten conèixer inequívocament quina és la voluntat del poble català.

Aquest matí el President Mas donarà compte del resultat de les converses tingudes aquests dies. Espero i desitjo que els partits catalans partidaris de la Consulta donin el seu suport inequívoc a qui avui representa el poble de Catalunya i que es mantingui la unitat, encara que a la vista del que es llegeix en els mitjans, no sembla massa probable. Espero equivocar-me.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!