Per Tutatis!

Paolo Cossi
Ponent Món

“¿Qui se’n recorda avui dels armenis?”. Això sembla que va dir Adolf Hitler prenent com a referent el cas turc on, encara avui dia, es nega l’existència d’aquell crim contra la humanitat. Però, no cal anar tan lluny, aquí mateix, els Reis Catòlics van cometre un de semblant i, en vista de l’èxit, molts altres els van seguir, des de Felip V a Franco, els crims del qual estem veient que superen amb molt el que generalment es sol creure (veieu aquest documental del Forum per la Memòria). Més enllà de les atrocitats, allò que queda és la veritat i la reparació, si més no moral, que suposen aquesta mena d’obres. Això mateix deu haver pensat el senyor Paolo Cossi, qui amb més voluntat que perícia recupera la història d’un dels majors crims comesos al segle passat i alhora un dels més grans desconeguts. Potser per això li hem de perdonar totes les mancances que té, que no són poques, doncs realment la història paga la pena de ser contada i es llegeix amb atenció. Vaja, que no és com llegir per enèsima vegada sobre el genocidi comés pels nazis (i perdó!).

Més que un relat a l’ús, aquest còmic s’estructura en diferents episodis on descobrirem diverses facetes d’allò que va ocórrer, sempre seguint un cert ordre cronològic. Cossi no ens estalvia moments durs però tampoc es recrea en ells, i sembla conscient de les seves limitacions artístiques, de manera que no es marca grans objectius per tal de poder acomplir-los. Fos com fos, es troba a faltar una major explicació de tot plegat, doncs gairebé segur que al lector mitjà li hagués fet molta falta. Potser si s’hagués mirat en l’espill d’un Joe Sacco, sobre tot quant a concepte, el resultat hagués estat un altre.

En general, trobe que La gran catástrofe és un còmic necessari i per això paga la pena llegir-lo. Tant de bo algun altre autor de més nivell hagués volgut tractar el tema però fins ara no ha estat així (fins on conec). En tot cas Paolo Cossi resulta prou competent com per poder-lo recomanar. Efectivament, pocs se’n recorden dels armenis i això demostra la vigència d’una lliçó que no està apresa. I sí, ho heu endevinat, l’Estat Espanyol és un dels països que no reconeix aquest genocidi. Per què no em sorprèn?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!