Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Sant Jordi ?07: ?No es país para viejos? (Cormac McCarthy) ?8-
?Mandé a un chico a la cámara de gas en Huntsville. A uno nada más. Yo lo arresté y yo testifiqué (…)
En Llewelyn Moss, caçador i veterà del Vietnam, es topa amb una veritable carnisseria entre narcotraficants a la frontera entre els USA i Mèxic i pispa més de 2 milions de dòlars.
En Wells, és un antic coronel de les forces especials a sou d?un totpoderós càrtel que empaita el fugitiu.
L?Anton Chigurh, una implacable màquina de matar, freda i sense sentiments, i amb una paradoxal concepció de la vida, empaita, també, en Moss. L?home és prest a pelar qualsevol que se li posi al davant.
Aquests tres i altres personatges i actors, permeten a un dels millors escriptors nord-americans d?avui, a l?alçada d?en DeLillo i en Roth, bastir una poderosa història d?ambicions, privacions, amors.
Un narrador omniscient, la veu de cada actor, i la d?un sheriff que recorda temps pretèrits, ens mantindran absolutament lligats a una història dels nostres dies: un món en guerra sense quarter, violent, i despietat. On money crida money. Lloat sigui el déu diner.
En Cormac McCarthy (Rhode Island, USA, 1933) em recorda vivament la prosa i l?estil i el món del gegantí William Faulkner per a mi el millor escriptor que he tingut el plaer de llegir.
Féu el favor i tasteu en McCarthy: constituirà, no en dubteu, una fabulosa descoberta.
– ?No es país para viejos? (No Country for Old Men, 2005). Cormac McCarthy. 242 planes. Mondadori. Barcelona. 2006.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb el títol "No Country for Old Men", els germans Joel i Ethan Coen l’han dut al cinema. La pel·lícula participa al Festival de Canes, en competició.