Pere Meroño

El vuit d’abril de 1949 apareixen, en un vagó de mercaderies a Viorne (França), tot de despulles humanes. N’apareixeran més, del mateix cos, en d’altres indrets. Tret, però, del cap de la dissortada víctima.

La Duras s’inspirarà en aquest cas, el d’una Claire Lannes que mata el seu marit a cops de destral, tot fent que la mateixa dona posi punt i final a la vida de la Marie-Thérèse Bousquet, la seva cosina, sorda i muda de naixença,

A partir de tres personatges, l’escriptora nascuda a Indoxina elabora un viu retrat de les passions i misèries humanes. Un text d’una extraordinària profunditat psicològica. Amb una escriptura i diàlegs d’allò més naturals. En el seu estil directe, transparent, també incisiu.

La Marguerite Duras ha escrit: “La folie exerce sur moi une sédution, c’est à l’heure actuelle le seul véritable élargissement de la personne, dans le monde de la folie, il n’y a rien, ni betise, ni intelligence, c’est la fin du manichéisme, de la responsabilité, de la culpabilité. Claire Lanne a derrière elle ce qui a donné de l’importance à sa vie: l’amour. Son centre de gravité s’est déplacé, il est d’habitude en avant de nous dans l’avenir, chez elle il est dans le passé alors c’et merveilleux”.

Excel·lent. 

-L’amante anglaise. Marguerite Duras. 194 planes. Gallimard (L’imaginaire). París. 1967.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!