El pas del temps farà de nosaltres colors, exposició de Jordi Albinyana
Jordi Albinyana ha creat un seguit de gravats, en concret 10, que ha volgut organitzar com a exposició en record i homenatge a l’Ovidi Montllor. Una proposta que podeu veure completa en el blog del Pep Albinyana, Gàlim, de Vilaweb, i que s’afegeix a les moltes iniciatives que van sorgint arreu del país en aquests 20 anys de vacances. També hi trobareu com poder disposar-ne.
A tall de justificació, Toni de l’Hostal ha escrit aquesta presentació:
Ovidi Montllor aplegà a les tres ben tocades a l’Olleria l’any 93 i dinà un blanc i negre en el bar del Xurro. Els de l’Olla el varen rebre amb un «Què dius?» i el d’Alcoi els digué un fum de versos de Joan Fuster (el qual havia faltat l’any anterior) i, en acabant de sopar, el «No hi havia a València dos amants com nosaltres…»
Se’n tornà com havia vingut: anant anant. I, un parell d’anys més tard, se n’anà de «vacances» allà on brama la tonyina. El pas del temps féu de nosaltres colors, i d’ell un enyor que no se satisfà només amb la seua obra o la dels artistes que l’han succeït.
El nostre Ovidi, «l’Ovidi», ressuscità per a l’aniversari que en feia deu i s’ha passejat d’ençà per les mars i muntanyes d’esta terreta en forma de cançó, pròpia o aliena; en la veu de cantants i el gest de músics i actors, però també en les mans dels artistes plàstics que han volgut reproduir l’esperit lliure de l’Ovidi viu.
I enguany, Ovidi, enmig del seu no parar en torreta dylanià, ha tornat a l’antiga Alqueria de les Olles i ha passat per ca la Corrunda, on el seu nét major li ha preparat el repertori: deu de les cançons més sonades del xeuet alcoià, gravades en fusta, estampades sobre fulls Imagine Silk de tres-cents cinquanta grams.
Cada una de les deu planxes, tirades de cinquanta en cinquanta, té un color definit, llevat de la de Montserrat, que els du tots: ací, Jordi Albinyana fuig de la rotoscòpia ovidiana habitual per a interpretar els versets d’Estellés, de Salvat-Papasseit i d’ell mateix amb una nova iconografia, reminiscent dels cartells artesanals d’èpoques convulses.
Els amants, els companys, Teresa la Loca, la fera ferotge o la sageta de foc es lligen amb claredat de la mà d’Albinyana per a omplir les carpetes amb les quals seran lliurades als nous amos. Perquè tot és de tots.
Toni de l’Hostal. Maig de 2015