Una de les sortides que des de Buenos Aires semblen obligades és escapar-se fins a Tigre. […]
Agafem el tren a Retiro, un tren de rodalies ben senzillet i sense pretensions. És dissabte. Ens envolten tota mena de joves i de vells, de matrimonis amb criatures, de gent que ve de treballar o que busca esbargir-se.
De seguida, tràfec de venedors ambulants vagó amunt i vagó avall. En una hora encara no ens ofereixen llanternes, mitjons, pilotes ioió, atles de carreteres, llums portàtils de lectura, targetes de telèfon, calendaris. Tota mena d’andròmines inútils embolcallades amb una retòrica, hàbil i melosa, que les pot fer semblar imprescindibles. I algunes oportunitats de fer caritat.