Oi?

A la Facultat cada professor té assignada una bústia. La seva és al costat de la meva, al replà del primer pis, davant els despatxos dels coordinadors. […]
Ja fa dies i dies, moltes setmanes, mesos, que crida l’atenció que
els sobres i els papers en vessin, que en sobreïxin com si l’haguessin
abandonada. No fa gaire vaig veure’l i ho vaig entendre tot.

Tenia altra feina que recollir el correu. Lluitava contra un càncer que
s’acarnissava amb ell fins a fer-ne un altre. I malgrat tot hi
responia, com sempre, com en tot, amb bon humor.

Ahir la lluita es va acabar en sec. Ell no l’ha guanyada. Avui mateix,
potser demà, la bústia cridarà encara l’atenció. Ara, però, per l’estridència de la seva buidor. Buida,
fins i tot, del seu nom.