Publicat el 21 de maig de 2007
T’adones, amic
Tornava a sentir la cançó de Raimon i una estrofa escrita des de tot un altre temps m’ha il·luminat avui el que fa uns dies llegíem en un diari. […]
¿Com qualificar aquella crida de la portada de La Vanguardia a una presumpta notícia cultural: "Escritores en castellano esperan aún invitación para Frankfurt"?
Simplement:
T’adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim,
que la nostra és la d’ells,
t’adones, amic.
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim,
que la nostra és la d’ells,
t’adones, amic.
(Ja sé que avui el que tocaria és parlar de la sortida de to de Sergi Pàmies, però potser el millor és, com diu que vol fer ell mateix, acollir-se a la doctrina Bartleby: preferiria no fer-ho. O, simplement, acceptar que té tot el dret a acceptar o a no acceptar la proposta de l’IRL, i passar al tema següent.)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent