Tot passa massa seguit i de pressa. […]
El cotxe avança ignorant el cediu el pas, tant que t’encalça fins a gairebé tocar-te. I mentre maniobres per aparcar la moto, una altra moto és a punt de fer-te caure en passar contra direcció i corrent com si fugís. I encara te’n fas creus, ara que ja camines, que de rere el xamfrà surten una dona i una criatura apressats que gairebé t’atropellen.
En uns instants tan breus tantes amenaces. Què passa avui? Què té, la gent, tots, ells, que sembla que estiguin a punt de trepitjar-te? O potser no són ells, potser ets tu, que vas amb el compàs canviat?