Oi?

Divendres vam celebrar per quarta vegada la Diada de Sant Jordi al Parlament amb una lectura en veu alta dedicada aquest any, inevitablement, a Mercè Rodoreda. […]
Els lectors –parlamentaris, càrrecs institucionals, representants significatius d’entitats i fins i tot una mica de societat civil de peu pla– se succeïen i anava prenent cos una imatge possible de l’autora a través de l’antologia de textos preparada per Vinyet Panyella. L’Orquestra de l’Empordà hi va posar els interludis musicals i així, com qui no ho vol, es van escolar una mica més de tres hores.

Durant les quals les paraules de Rodoreda van tenir un suggerent acompanyament: a l’esquerra de l’estrada –la dreta per a l’espectador– dues noies feien torns per llegir en llenguatge de signes tot el que es deia. Els signes, amb el seu desplegament gestual i mímic, afegien una insòlita expressivitat als textos. I ens hi descobrien accents nous.