Oi?

Entenc les raons d’Albert Sánchez Piñol per no ser el dia de Sant Jordi fent carrer al costat dels lectors i signar-los llibres. He estat editor prou anys per haver hagut de fer d’espelma de més d’un autor, fins i tot de renom, que esperava inútilment algun caçador de signatures, al costat d’algú altre, de vegades només un baliga-balaga, que no donava a l’abast a satisfer els seus fans… […]

Però també hi podem donar la volta. Ahir Ignasi Blanch, Dolors Borau i jo vam compartir bona part de la tarda a la paradeta que la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral tenia a Rambla de Catalunya, a l’alçada del número 85. I, com qui no vol la cosa, vam estampar el nom, i l’Ignasi uns dibuixos que meravellava veure’ls fer, en una quinzena d’exemplars d’Una festa sobre rodes. Que per a un llibre vell de dos anys és un veritable rècord.

Vull donar les gràcies a la FCPC per convidar-nos a ser-hi, i a tots els amics que van passar per la parada a donar-nos suport. Entre tots vau demostrar que hi ha Sant Jordi més enllà dels grans èxits i el seu reflex mediàtic.

A la imatge se’ns veu badant, amb Aràntzazu de Olaortua, presidenta de la FCPC, en un moment de la conversa que l’alcalde Xavier Trias va tenir la gentilesa de mantenir amb nosaltres.