Publicat el 20 d'agost de 2007
Si una nit…
Si una nit, d’hivern o d’estiu, us captiva la lectura viureu bona part de les experiències que recull una de les metanovel·les més suggerents d’Italo Calvino, Si una nit d’hivern un viatger. […]
No assageu de llegir-la si us passa com a Lotaria, que afirma, pragmàtica, sense entendre res:
Què és al capdavall la lectura d?un text si no l?enregistrament de determinades repeticions temàtiques, de certes insistències de formes i de significats? La lectura electrònica em forneix una llista de les freqüències, la qual només cal que ressegueixi per fer-me una idea dels problemes que el llibre proposa al meu estudi crític.
Proveu-ho, en canvi, si la vostra és la intuïció del tercer dels lectors que tanca la novel·la:
La conclusió a què he arribat és que la lectura és una operació sense objecte, o que el seu veritable objecte és ella mateixa. El llibre és un suport accessori o fins i tot un pretext.
O si fa temps que us passa com al quart:
Cada nou llibre que llegeixo passa a formar part d?aquell llibre global i unitari que és la suma de les meves lectures. Això no succeeix sense esforç: per compondre aquell llibre general, cada llibre particular ha de transformar-se, entrar en relació amb els llibres que he llegit anteriorment, esdevenir-ne el corol·lari, el desenvolupament, la confutació, la glossa o el text de referència. Fa anys que freqüento aquesta biblioteca i l?exploro volum per volum, prestatge per prestatge, però podria demostrar-vos que no he fet altra cosa que prosseguir la lectura d?un únic llibre.
I, si us passa poc o molt això, segurament arribareu a una conclusió molt pròxima a la del setè lector:
El sentit últim a què remeten tots els relats té dues cares: la continuïtat de la vida, la inevitabilitat de la mort.
[La foto surt d’aquí.]
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent