Sabates en l’aire
Ja fa mesos que, si passes pel carrer d’Aguilar, acotes el cap sota un cable de línies telefòniques que el travessa. Hi ha, penjant-ne, un parell de sabates lligades pels cordons. […]
La primera vegada penses que algú ha fet una jugada a un company, potser una matinada que ja no sabien si anaven calçats o descalços. O l’han feta a algun incaut que han plomat, i així no els podia empaitar. O…
De seguida especules sobre l’origen del fet, fins i tot sobre la seva significació, sobretot quan constates que no són les úniques sabates enlairades que pots veure a la ciutat, i que n’hi ha a tantes d’altres que la cosa fins i tot genera llegendes urbanes.
Però no n’hauria parlat si no fos que, des de fa uns dies, el solitari parell de sabates enfilades a mig tram d’Aguilar té companyia. Quan el carrer mor a Garriga i Roca, a la falda del Parc del Guinardó, just al punt on l’escola Pit Roig et descobreix una de les vistes més impressionants de la ciutat, una altra estesa de cables sosté quatre parells de sabates més.
N’hi ha d’esportives, de vestir i de caminar. No n’he vist el número, però si algú no recorda on les ha deixades, qui ho sap, potser allà dalt les trobarà. I segur que aviat n’hi haurà més.