Enmig del brogit de la primera hora punta del matí cal sortejar cotxes grossos i petits que s’escampen per tota la superfície de l’asfalt, vigilar les pampallugues dels semàfors bloquejats, respectar el caminar somnolent o adelerat dels que caminen. I, de sobte, sorgeixen obstacles nous per als vehicles de dues rodes. […]
Obstacles nous, imprevistos, que s’escampen per l’asfalt i no se’n mouen. El primer et sorprèn i evites aixafar-lo, encara sense haver aclarit quina mena de bestiola és, per si de cas. El segon ja et troba previngut: una patata d’aquesta mida encara faria ensopegar la roda de davant i tu al darrere.
La tercera patata, la quarta, la cinquena, l’escampall sencer, va sorgint sota les panxes dels cotxes a mesura que avancen i cal sang freda per anar practicant eslàlom i sortir del trencacolls en què s’hauria pogut convertir avui, a aquesta hora del matí, la plaça d’Alfons Comín, gràcies a un sac o potser una bossa que ha perdut el cul alliberant-ne el contingut.
Vigileu, doncs, si roden patates. Però no, més val que ni insinuem correlacions de campanya. Encara hi prendríem mal. Perquè eren ben crues.