Oi?

Baixa carrer avall i s’atura cada dos cotxes. S’ajup cap a la finestra i mou el cap, els ulls, les mans, com qui busca alguna cosa. […]

Reprèn el pas. I dos o tres cotxes avall repeteix l’operació. Què deu tenir aquell cotxe, i l’altre, i el següent, per aturar-la? Què hi deu buscar?

Un reflex. El seu. I en té motiu: el vent l’ha tota escabellada. Tant, que no trobarà prou miralls en la filera estàtica de cotxes, i la serp és llarga, per recompondre’s prou.