Els cotxes alenteixen el seu pas i, en un punt concret, amb un lleuger cop de volant, gairebé s’aturen. Sembla que facin una genuflexió. […]
Entre els dos carrils, en aquell punt, hi ha alguna cosa a terra. De mica en mica agafa volum, forma, color. És un gat. Jeu mort, encara íntegre, segur que a causa del cop d’un cotxe.
És Dia de Difunts. El pas continuat de vehicles, lents, té aire de processó. I l’ombra de genuflexió sembla un gest net de respecte. Cap al gat exànime.
O potser cap al propi cotxe. Que no fos que badar en passar per allí, massa de pressa, sense mirar on poses les rodes, t’acabés esquitxant.
[Signa aquest "The Dubious Cat" Louis Dunn.]