Oi?

Rellegeixo
Un dol observat, les notes amb què C.S. Lewis va reaccionar a la mort de la seva dona, i ara me’n criden l’atenció uns fragments ben diferents que a la pimera lectura, anys enrere. Com aquest:
[…]

"Ha passat una cosa força inesperada. Ha estat aquest matí d’hora. Per diverses raons, gens misterioses per elles mateixes, em sentia el cor més lleuger per primera vegada en moltes setmanes. En primer lloc, suposo que em començo a recuperar físicament d’un bon cansament. Ahir vaig passar dotze hores molt cansades però molt saludables i he dormit bé, i després de deu dies de núvols grisos i baixos, el sol brillava i feia una mica de brisa. I de sobte, en el mateix moment que m’aclaparava menys la mort de la H. (fins ara), ha estat quan l’he recordat millor. Ha estat una cosa (gairebé) millor que el record; una impressió instantània, que no podia tenir resposta. Dir que ha estat com una trobada seria anar massa lluny. Però hi havia alguna cosa que em feia sentir temptat d’utilitzar aquestes paraules. Era com si l’alleugeriment de la pena hagués aixecat una barrera. […] Quan tens els ulls amarats de llàgrimes no veus res bé. En la majoria dels casos no pots aconseguir el que vols si ho desitges massa desesperadament; com a mínim, no en pots treure el màxim de profit."

Avui la Clara hauria fet catorze anys.