Publicat el 12 de març de 2007
Principi d’harmonia
L’home que camina davant teu du el coll de l’americana entregirat de darrere. Te n’adones quan t’adones que les mans ja se n’hi anaven a posar-lo dret. […]
Com hauria reaccionat si hagués notat les teves mans al clatell? Hauria entès que li parlessis de l’ordre de les petites coses com aquella aportació inevitable, indefugible, que cadascú deu haver de fer al somni de l’harmonia universal?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Vida diària per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent