Publicat el 13 de juliol de 2014
Pleniluni
Aquest matí ben d’hora la lluna tota rodona, enorme i majestàtica, feia ombra al Tibidabo, mig amagat rere unes boires fugisseres. […]
Per damunt, el cel era tan net i el sol despuntava tan fort, que l’estampa no podia resultar gens amenaçadora. I, amb tot, les formes capricioses del temple kitsch maldaven per donar un cert aire gòtic al moment, gairebé el reivindicaven…
Em temo que la foto no ha retingut gaire aquell moment en suspensió. Però almenys a mi m’ajudarà a reviure’n la imatge.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Vida diària per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent