Plans de futur per a Ferran Sunyer
La primera és un elogi de la lectura: “Abans de posar-lo a dormir, l’Àngela li feia llegir alguna cosa en veu alta, sobretot poemes. El Ferri xalava. En poc temps els seus progressos lectors van ser espectaculars. Aquella era la millor medecina contra la impotència”.
La segona, una màxima a favor de l’autonomia paradoxal de les persones amb discapacitat: “Si em voleu ajudar de debò no m’ajudeu”.
La tercera, un resum del drama individual, familiar i col·lectiu que és també Plans de futur: “Són molts gels els que tots nosaltres hem hagut de trencar per arribar fins aquí, amb tu al capdavant, Ferri”.
La quarta, una mostra del sentit de l’humor amb què l’autor fa parlar el seu protagonista, i no és la millor: “Ja em disculparan que no m’aixequi… Però és que a casa sempre hem estat contaris a l’Alzamiento”.
La cinquena, i podríem seguir, una constatació moral en posar cara a cara Sunyer i Dalí: “La supèrbia només és estupidesa revestida d’intel·ligència”.