Publicat el 16 d'agost de 2007
Per defecte
Entre els nombrosos mèrits d’El preu de ser catalans, l’últim assaig ?deixat anar i provocatiu com necessitàvem? de Patrícia Gabancho, destaca la capacitat de fer diana amb uns quants diagnòstics. Com aquest, que si és compartit ?i jo crec que ho hauria de ser? ens hauria de fer reflexionar a fons abans d’actuar: […]
La cultura a Catalunya, avui, és un mosaic de cultures diverses, juxtaposades, en contacte, ofertes a la gent, estimulants i divertides. Això passa arreu del món, en les societats barrejades i migrades. Ara bé: una de les cultures que s?hi ofereixen és la catalana, i una altra l?espanyola, i les dues són majoritàries, i es divideixen la població local a meitats (en el benentès que la cultura espanyola és la cultura de tothom, i la catalana no), però no són la mateixa cultura. Com que la cultura catalana és en regressió, amb nínxols de consum molt ben situats però minoritaris, la cultura que relliga la maionesa és avui l?espanyola. És la cultura per defecte.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent