Obeliscs
Fer un google buscant imatges de Buenos Aires porta a ensopegar vegades i vegades amb l’Obelisco. […]
Sembla que els porteños n’estiguin ben orgullosos i que n’hagin fet tot un símbol de la ciutat. Potser no saben que, segons el parer d’alguns, l’origen del monument podria ser una burla descomunal.
Es veu que l’any 1936 es va urbanitzar la zona sota el mandat d’Agustín P. Justo, un president especialment expeditiu. Necessitava una peça vistosa per vestir la confluència entre 9 de Julio, Corrientes i la Diagonal Norte, un nus massa central per deixar-lo a mitges. I algú va suggerir de plantar-hi un obelisc. I dit i fet, en menys de seixanta dies ja hi senyorejaven els seus prop de setanta metres d’altura.
De qui havia estat la pensada? De l’arquitecte Alberto Prebisch, un dels membres del grup que girava al voltant de la revista Martín Fierro, un grup que "se caracterizaba por el ánimo festivo e iconoclasta". I aleshores "una hipótesis inquietante se abre paso: ¿y si el Obelisco hubiera sido la gran y definitiva chanza de aquella pandilla de bromistas?".
Així ho explica Álvaro Abós a Al pie de la letra. Guía literaria de Buenos Aires, una magnífica companyia per treure partit de les soles de les sabates que esmoles voltant-hi. També en provenen les referències de Saint-Exupéry i de Le Corbusier que recollia la nota d’ahir.