Ponç Pons puja un graó més en la seva pràctica de l’escriviure amb Nura, que arrenca amb unes paraules definitives de Robert Frost: […]
Ja dins el llibre, em quedo amb els dos darrers versos del sisè poema, "L’obscur errant":
I amb el vers final, l’últim del setè poema, "Crit escrit", una constatació crua que també podria ser un desig: