Oi?

El podòleg diu: "I ara farem una mica de cultura. D’això en diuen
juanete de sastre. Compte, no desastre sinó de sastre", diu, així mateix, barrejant fonètiques amb naturalitat. […]

I, davant el silenci que ell deu considerar expectant, de fet ben de perplexitat, continua desplegant saber: "En diuen de sastre perquè quan els sastres cosien creuaven les cames a terra i el peu
es repenjava de manera que se?ls en feien. També se’ls coneix com a juanetillos, perquè són
petits, no com els juanetes juanetes."

I juanete amunt juanete avall la sessió ha tocat a la fi, amb més èxit que desastre, si no fos que no hi ha aparegut ni un sol galindó. Ni tan sols la curiositat de saber-ne el nom en la llengua que parla.