En un anar amunt o avall d’aquests dies, fent recompte de les festes celebrades i d’àpats pendents, H. deixa anar, amb l’esmolada llengua de l’adolescència, que això és nadàling. […]
I després de riure de la sortida, dubto.
Nadàling en el sentit d’esport d’aventura i de risc, comparable al ràfting, el pònting i tots aquells altres apressats canvis de posició i d’altura?
O nadàling com una nova modalitat de búlling o de qualsevol altre d’aquests assetjaments ara tan en voga?
Dubto, mentre busco una cullerada d’àlmax o engoleixo l’iboprufè i me’n torno al corral, que és Nadal.