Met Miravitlles i el forat de quaranta anys
Em cau a les mans, arran d’un acte en què he de participar, el llibre La revolució del bon gust, un bon llibre, que ha publicat Viena amb l’Arxiu Nacional i l’Ajuntament de Figueres, sobre el Comissariat de Propaganda que Jaume Miravitlles va organitzar per encàrrec de la Generalitat durant la guerra civil. […]
Jaume, dit Met, Miravitlles va tornar de l’exili l’any que jo vaig néixer amb tot un passat al darrere. I tanmateix jo en tinc una altra imatge: l’associo al títol d’un llibre, Gent que he conegut, amb el qual recordo que va obtenir a finals dels setanta el premi Pla, i veig el seu nom, aquells anys de la tímida recuperació de la normalitat institucional, signant articles publicats aquí o allà.
Com tantes altres, la d’en Miravitlles era una icona difícil d’ubicar en aquells anys d’adolescència i de transició, perquè remetia a un passat opac, inexistent, del qual la meva generació no podia tenir memòria. Llibres com aquest ens poden ajudar a construir-la, a recuperar molt d’allò que ?ara, ja panxacontents i amb trenta anys de normalitat aparent, de tant en tant ens convindria recordar-ho? ens va ser, ens ha estat segrestat.
Hi tenim el dret, o potser l’obligació. Si voleu, com a homenatge a aquells que, ni que perdessin, van lluitar perquè poguéssim viure amb plenitud. Com a homenatge, per exemple, a en Miravitlles, ara que ha fet cent anys que va néixer.
[A la imatge, un dels cartells editats pel Comissariat de Propaganda, en una de les llengües d’ús que li eren habituals, l’esperanto.]