Ho escriu Toni Sala de seguida abans de fer, per sort, ben bé el contrari al seu suggerent Comelade, Casasses, Perejaume, una mostra rica de periodisme literari, que a ningú no li hauria de fer mal llegir: […]
En un món ideal, de les obres, no se n?hauria de parlar. L?única manera de dir-ne res valuós seria repetir-les lletra per lletra, nota per nota, pigment per pigment. Interpretar una obra, a la pràctica, és desvirtuar-la.