Oi?

Una de les funcions principals, i em sembla que menys teoritzades, de la televisió en la vida moderna és la de regular els horaris de la nostra vida quotidiana. El rellotge que anuncia les notícies al migdia o al vespre sovint fa el fet de les campanes que, des dels campanars d’antany, advertien que era hora de dinar o de sopar. […]

Per això m’estranya i em sorprèn que alguna ment preclara n’hagi prescindit i, d’un temps ençà, els horaris dels caps de setmana siguin un desgavell per culpa dels entrenaments i les curses de fórmula 1, que trabuquen l’ordre esperat d’abans.

No sé si és que el govern catalanista i d’esquerres també pretén que reinventem les rutines domèstiques dinant a l’hora de berenar, o és que esperava refundar amb radicalitat el país forçant-lo a participar, vulgues no vulgues, de l’entusiasme hispànic que es veu que genera el blau de l’Alonso. Ahir, però, tampoc això no li va sortir bé: quan demanarem una senyera per a Pedro Martínez de la Rosa?