Oi?

Hi ha un parell de moments que la protagonista d’Antichrista ?aquesta nouvelle gairebé còmica i carregada de mala bava sobre l’adolescència que signa Amélie Nothomb? parla de la lectura, i ho fa en uns termes que em sembla que tots els que hem estat adolescents solitaris, i ni ganes de tornar-hi, reconeixerem: […]
"Fins que em vaig trobar amb la Christa, una de les felicitats de la meva vida adolescent havia consistit a llegir: m?estirava al llit amb un llibre i em convertia en el text. Si era una novel·la de qualitat, m?hi transformava. Si era mediocre, passava hores igual de meravelloses delectant-me en el que no m?agradava, somrient amb les seves mancances.

La lectura no és un plaer de substitució. Vista de fora, la meva existència era esquelètica; vista de dins, inspirava el que inspiren els pisos en què l?únic mobiliari és una biblioteca sumptuosament proveïda: la gelosia admirativa per aquell que no s?amoïna pel que és superflu i té el que és necessari amb escreix."

[…]

"Mai no havia llegit tant com en aquesta època: devorava, tant per compensar les carències passades com per afrontar la crisi imminent. Els qui creuen que llegir és una fugida s?equivoquen de mig a mig: llegir és trobar-se en presència de la realitat en la seva forma més concentrada, cosa que, estranyament, és menys esborronadora que haver-se-les amb les seves perpètues dilucions."