Oi?

Ve un moment que el narrador de Laura Sants, en alguns aspectes tan pròxim a Emili Teixidor, es deixa anar i llança una apologia de la narració, de l’addicció a la ficció, que té suc i bruc: […]

"La ficció televisiva tenia mala fama. ¿No s’equivoquen els milions d’espectadors que es passen cada dia hores i hores davant dels televisors ?i els que ho fan amb un llibre a les mans, com abans s’embadalien escoltant els trobadors i els cecs que cantaven i contaven històries fantàstiques a les places i mercats? per contemplar d’alguna manera unes vides fictícies, i participar-hi, que són veritat i mentida a la vegada, però en les quals ells saben com destriar el gra de la palla i treure de tot plegat una substància misteriosa que els ajuda a viure? ¿Què busca tota aquesta gent? ¿Una clau per interpretar les seves vides? ¿Una compensació imaginària a les seves ?¿i per què seves?, ¡nostres!?, a les nostres existències limitades?

[…]

Podíem desacreditar els serials industrials i malforjats de la televisió, abandonar la novel·la al seu carrer sense sortida, riure’ns dels arguments exagerats, burlar-nos de les coincidències i dels personatges encartonats, elevar la ciència i la raó a l’altar dels nous déus, cremar els llibres, tancar les biblioteques, fer callar els escriptors enfollits, matar la imaginació…, que al final la boja de la casa tornaria amb qualsevol excusa, disfressada de qualsevol teoria, emparant-se en qualsevol artifici…, per infectar els espais nets i asèptics, ben desinfectats per la tecnologia i els raonaments precisos, amb el seu poder transgressor, corruptor, total."