Publicat el 5 d'agost de 2006
Lectures d’estiu, 1
Quan rellegeixes la Funció de la poesia i funció de la crítica d’Eliot de tant en tant, et sorprèn cada vegada alguna afirmació que les lectures precedents van deixar sense remarcar. I n’hi ha, tants anys després, de tan actuals i pertinents. I fàcils de llegir a la lleugera. Com ara aquesta: […]
"La poesia més útil socialment seria la que trenqués tots els estrats actuals del gust del públic; uns estrats que potser són indicadors de desintegració social."
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent