Lectures de tardor: Alan Bennett
Últimament es parla de reines i de llibres. Doncs a la nouvelle Una lectora poc corrent, Bennett planteja amb senzillesa i habilitat què passaria si la reina d’Anglaterra, que no és una reina qualsevol, esdevingués lectora… […]
Triem-ne quatre moments:
“–Llegeixo, penso jo –va dir a Norman–, perquè hom té el deure de descobrir com és la gent –un comentari prou gastat al qual Norman no va fer gens de cas, perquè ell mateix no se sentia obligat a res i llegia per pur plaer i no pas per instruir-se; tot i que part del plaer ve donat pel fet d’instruir-se, prou que se n’adonava. Però el deure no hi tenia res a veure.”
“L’atractiu, va pensar, rau en la indiferència: hi ha una manca de deferència en la literatura. Als llibres tant els és, qui se’ls llegeix, o si se’ls llegeix algú o no. Tots els lectors són iguals, incloent-hi ella. La literatura, va pensar, és una comunitat; les lletres, una república.”
“Si li haguessin preguntat si llegir li havia enriquit la vida, hauria hagut de dir que sí, sens dubte, tot i que hauria afegit amb la mateixa certesa que al mateix temps havia buidat la seva vida de sentit.”
“–¿Qui ho sap? –va dir la Reina amb alegria–, potser acabaré fent literatura.”