Oi?

Vinc de compartir la lectura de Madame Bovary amb un grup d’adolescents, més subjugats per l’ull crític i malèvol de Flaubert que no es pensen. El cas és que ara repasso les notes de relectura de la novel·la i veig que he subratllat un parell o tres de moments d’Emma, de la seva menudesa pretensiosa, que la retraten fondament. […]

A les acaballes de la primera part, quan la noia es pensa que es veu les orelles, el narrador en diu:

“Ja no ocultava el seu menyspreu per tot i per tothom; de vegades començava a expressar opinions singulars, criticant el que tothom aprovava, i aprovant coses perverses o immorals, cosa que deixava el seu marit amb uns ulls com unes taronges”.

Més endavant, pobreta desclassada, davant una nota que li ha enviat Rouault, son pare:

“Emma es va quedar uns minuts amb aquell paper entre els dits. Hi havia una falta d’ortografia darrere l’altra”.

I a mesura que avança el relat la protagonista va fent passes enrere, refugiant-se en deliris romàntics:

“Emma es trobava de nou entre les lectures de la seva joventut, en ple Walter Scott”.

He rigut com feia dies que no reia amb la immisericorde objectivitat de Flaubert davant les seves criatures.